Es mostren 88959 resultats

■ tumescència

■ tumescència

femení patologia Tumefacció lleugera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tumescent

■ tumescent

adjectiu patologia Dit de l’òrgan, teixit, etc, lleugerament tumefacte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ túmid
| túmida

■ túmid
| túmida

adjectiu Inflat, que s’eixampla a mitja llargària o alçària Una volta túmida patologia Inflat, edematós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tumiditat

■ tumiditat

femení Condició de túmid patologia Tumefacció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tumor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tumor</title>

Etimologia: del ll. tŭmor, -ōris ‘inflor; agitació; orgull’, der. de tumēre ‘estar inflat’ 1a font: 1460, Roig
    masculí patologia
  1. Tumefacció, inflor morbosa.
  2. Neoplàsia, massa de teixit nou que creix i persisteix independentment dels teixits que l’envolten.
  3. tumor adenoidal Adenoma.
  4. tumor adipós Lipoma.
  5. tumor amiloide Petit nòdul esfèric, en una corda vocal o a la veixiga, compost de substància hialina acidòfila.
  6. tumor benigne Tumor generalment encapsulat, perfectament limitat, l’acció nociva del qual és deguda a la compressió de les parts veïnes.
  7. tumor blanc Artritis tuberculosa en un membre, dita així per la tumefacció pàl·lida que infiltra als teixits que envolten l’articulació.
  8. tumor cancerós Tumor maligne.
  9. tumor cel·lular Tumor format principalment per cèl·lules en un estroma homogeni.
  10. tumor conjuntiu Tumor constituït per qualsevol varietat de teixit conjuntiu, com un lipoma, un fibroma, un sarcoma, etc.
  11. tumor de Calabar Tumor parasitari produït per la presència de la filària Loa loa a la conjuntiva de l’ull.
  12. tumor dermoide Tumor que té elements cutanis, greix i a vegades pèls, ungles, etc.
  13. tumor desmoide Tumor de natura dura, fibrosa.
  14. tumor embriogènic Formació tumoral deguda a una anomalia del desenvolupament del fetus.
  15. tumor encapsat Tumor circumscrit d’una túnica fibrosa.
  16. tumor escirrós Tumor que té una consistència dura, llenyosa.
  17. tumor maligne Tumor de creixement ràpid que s’infiltra en els teixits i que té tendència a produir metàstasi i recidiva després d’ésser extirpat.

■ tumor

masculí patologia Tumefacció, inflor morbosa Neoplàsia, massa de teixit nou que creix i persisteix independentment dels teixits que l’envolten tumor adenoidal Adenoma tumor adipós Lipoma tumor amiloide Petit nòdul esfèric, en una corda vocal o a la veixiga, compost de substància hialina acidòfila tumor benigne Tumor generalment encapsulat, perfectament limitat, l’acció nociva del qual és deguda a la compressió de les parts veïnes tumor blanc Artritis tuberculosa en un membre, dita així per la tumefacció pàllida que infiltra als teixits que envolten l’articulació tumor cancerós Tumor maligne…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tumoració

■ tumoració

femení patologia tumor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tumoral

■ tumoral

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent al tumor De la natura d’un tumor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ túmul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">túmul</title>

Etimologia: del ll. tŭmŭlus, íd., der. de tumēre ‘estar inflat’ 1a font: 1561
    masculí
  1. art Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
  2. litúrgia Cadafal, cobert de draps de dol, sobre el qual hom col·loca el taüt i que hom erigeix per a la celebració de les exèquies.

■ túmul

masculí art Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba litúrgia Cadafal, cobert de draps de dol, sobre el qual hom colloca el taüt i que hom erigeix per a la celebració de les exèquies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tumulari
| tumulària

■ tumulari
| tumulària

adjectiu Relatiu o pertanyent al túmul Inscripció tumulària Pedra tumulària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tumult


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tumult</title>

Etimologia: del ll. tŭmŭltus, -us, íd., der. de tumēre ‘estar inflat’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus, aldarull, bullanga.
    2. especialment Avalot popular o militar.
    3. història Entre els romans, declaració oficial dels desastres provinents d’una guerra que produïa l’alçament general en armes.
  2. dret penal
    1. Sedició.
    2. Desordre provocat en una audiència o un jutjat, en un acte públic d’una corporació, en un col·legi electoral, un espectacle o una solemnitat, etc., castigat amb la pena d’arrest major i multa.
  3. figuradament El tumult dels elements. El tumult de les passions. El tumult dels afers.

■ tumult

masculí Agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus, aldarull, bullanga especialment Avalot popular o militar història Entre els romans, declaració oficial dels desastres provinents d’una guerra que produïa l’alçament general en armes dret penal Sedició Desordre provocat en una audiència o un jutjat, en un acte públic d’una corporació, en un collegi electoral, un espectacle o una solemnitat, etc, castigat amb la pena d’arrest major i multa figuradament El tumult dels elements El tumult de les passions El tumult dels afers
Informació complementària
Traducció