Es mostren 88953 resultats

■ túnel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">túnel</title>

Etimologia: de l’angl. tunnel ‘tonell; passadís subterrani, cova allargada’, i aquest, del fr. ant. tonel ‘bota, barril’ (fr. mod. tonneau), der. de tonne, íd., i aquest, del ll. td. tŭnna 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. obres públiques Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
  2. per extensió tecnologia
    1. Construcció tubular de grans dimensions.
    2. Construcció generalment metàl·lica, la majoria de vegades horitzontal i sovint de secció rectangular, per l’interior de la qual es desplaça un determinat producte que hi és sotmès a algun tractament, generalment tèrmic.
  3. efecte túnel física atòmica Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.

■ túnel

masculí obres públiques Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc, per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc per extensió tecnologia Construcció tubular de grans dimensions Construcció generalment metàllica, la majoria de vegades horitzontal i sovint de secció rectangular, per l’interior de la qual es desplaça un determinat producte que hi és sotmès a algun tractament, generalment tèrmic efecte túnel física atòmica Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tuneladora

■ tuneladora

femení tecnologia Màquina perforadora rotativa concebuda per a excavar, en tota la secció circular, un túnel, una galeria o un pou, sense necessitat de recórrer a explosius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tungstat

■ tungstat

masculí química inorgànica Wolframat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tungstè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tungstè</title>

Etimologia: del suec tungsten, íd., comp. de tung ‘pesant’ i sten ‘pedra’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí [símbol W] química inorgànica Element químic de nombre atòmic 74 pertanyent al grup VIB de la taula periòdica; també és conegut com a wolframi. Té un pes atòmic de 183,85.

■ tungstè

masculí símbol W química inorgànica Element químic de nombre atòmic 74 pertanyent al grup VIB de la taula periòdica també és conegut com a wolframi Té un pes atòmic de 183,85
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ túngstic
| túngstica

■ túngstic
| túngstica

adjectiu química inorgànica Wolfràmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tungstita

tungstita

femení mineralogia Òxid de tungstè, WO 3 H 2 O, mineral pulverulent, terrós, de color groc verdós o grisós, anomenat també ocre de tungstè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tungús


<title type="display">tungús</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tungusos o a llurs llengües.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.
  3. masculí lingüística Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de Iacútia i de la Circumscripció Nacional dels Evenki).

tungús

adjectiu Relatiu o pertanyent als tungusos o a llurs llengües masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina masculí lingüística Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur corresponent als territoris de Iacútia i de la Circumscripció Nacional dels Evenki
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tungúsid
| tungúsida


<title type="display">tungúsid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça tungúsida o als seus representants.
  2. masculí i femení Individu de la raça tungúsida.
  3. raça tungúsida Raça del grup xantoderm, braquicèfala, de talla inferior a la mitjana, pell groga, cara aplanada amb pòmuls prominents, nas deprimit i d’amplada mitjana i ulls amb plec palpebral.

tungúsid
| tungúsida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça tungúsida o als seus representants masculí i femení Individu de la raça tungúsida raça tungúsida Raça del grup xantoderm, braquicèfala, de talla inferior a la mitjana, pell groga, cara aplanada amb pòmuls prominents, nas deprimit i d’amplada mitjana i ulls amb plec palpebral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ túnica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">túnica</title>

Etimologia: del ll. tŭnĭca, íd. 1a font: 1293
    femení
  1. indumentària
    1. Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins al genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li.
    2. Vestit llarg i poc o molt folgat.
  2. anatomia animal
    1. Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química, la tunicina.
    2. Membrana prima que cobreix certes parts del cos.
  3. botànica
    1. Cadascun dels catafil·les carnosos que componen certs bulbs.
    2. Nom aplicat a diversos teguments o embolcalls.

■ túnica

femení indumentària Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins al genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el palli Vestit llarg i poc o molt folgat anatomia animal Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química, la tunicina Membrana prima que cobreix certes parts del cos botànica Cadascun dels catafilles carnosos que componen certs bulbs Nom aplicat a diversos teguments o embolcalls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tunicat
| tunicada

■ tunicat
| tunicada

adjectiu indumentària Vestit d’una túnica botànica Proveït de túnica o de túniques masculí plural zoologia Urocordats
Traducció