Es mostren 88959 resultats

tungstita

tungstita

femení mineralogia Òxid de tungstè, WO 3 H 2 O, mineral pulverulent, terrós, de color groc verdós o grisós, anomenat també ocre de tungstè
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tungús


<title type="display">tungús</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tungusos o a llurs llengües.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.
  3. masculí lingüística Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de Iacútia i de la Circumscripció Nacional dels Evenki).

tungús

adjectiu Relatiu o pertanyent als tungusos o a llurs llengües masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina masculí lingüística Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur corresponent als territoris de Iacútia i de la Circumscripció Nacional dels Evenki
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tungúsid
| tungúsida


<title type="display">tungúsid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça tungúsida o als seus representants.
  2. masculí i femení Individu de la raça tungúsida.
  3. raça tungúsida Raça del grup xantoderm, braquicèfala, de talla inferior a la mitjana, pell groga, cara aplanada amb pòmuls prominents, nas deprimit i d’amplada mitjana i ulls amb plec palpebral.

tungúsid
| tungúsida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça tungúsida o als seus representants masculí i femení Individu de la raça tungúsida raça tungúsida Raça del grup xantoderm, braquicèfala, de talla inferior a la mitjana, pell groga, cara aplanada amb pòmuls prominents, nas deprimit i d’amplada mitjana i ulls amb plec palpebral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ túnica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">túnica</title>

Etimologia: del ll. tŭnĭca, íd. 1a font: 1293
    femení
  1. indumentària
    1. Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins al genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li.
    2. Vestit llarg i poc o molt folgat.
  2. anatomia animal
    1. Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química, la tunicina.
    2. Membrana prima que cobreix certes parts del cos.
  3. botànica
    1. Cadascun dels catafil·les carnosos que componen certs bulbs.
    2. Nom aplicat a diversos teguments o embolcalls.

■ túnica

femení indumentària Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins al genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el palli Vestit llarg i poc o molt folgat anatomia animal Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química, la tunicina Membrana prima que cobreix certes parts del cos botànica Cadascun dels catafilles carnosos que componen certs bulbs Nom aplicat a diversos teguments o embolcalls
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tunicat
| tunicada

■ tunicat
| tunicada

adjectiu indumentària Vestit d’una túnica botànica Proveït de túnica o de túniques masculí plural zoologia Urocordats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tunicel·la

■ tunicel·la

femení litúrgia Vestidura superior pròpia del sotsdiaca en les celebracions litúrgiques, de forma semblant a la dalmàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tunicina

tunicina

femení biologia i zoologia Polisacàrid complex, semblant a la cellulosa, que constitueix la túnica dels urocordats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ túnids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">túnids</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Família de teleostis de l’ordre dels perciformes, de cos fusiforme, musell molt agut i grans plaques al tronc, i amb la bufeta natatòria grossa i tancada. Inclou unes 15 espècies, com el bonítol (Sarda sarda), la tonyina (Thunnus thynnus), la bacora (Thunnus alalunga), la melva (Auxis thazard), la bacoreta (Euthynnus alletteratus) i el bonítol de ventre ratllat (Euthynnus pelamis).
  2. singular Peix de la família dels túnids.

■ túnids

masculí ictiologia plural Família de teleostis de l’ordre dels perciformes, de cos fusiforme, musell molt agut i grans plaques al tronc, i amb la bufeta natatòria grossa i tancada Inclou unes 15 espècies, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga , la melva Auxis thazard , la bacoreta Euthynnus alletteratus i el bonítol de ventre ratllat Euthynnus pelamis singular Peix de la família dels túnids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tuning*

tuning*

masculí automòbil, automobilisme Personalització
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tunisenc
| tunisenca

■ tunisenc
| tunisenca

adjectiu i masculí i femení De Tunis capital de Tunísia
Traducció