Es mostren 88939 resultats

■ turboreactor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turboreactor</title>

Partició sil·làbica: tur_bo_re_ac_tor
Etimologia: de turbo- i reactor
masculí motors i aeronàutica Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.

■ turboreactor

masculí motors i aeronàutica Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turborotor

■ turborotor

masculí electrotècnia Rotor d’un turboalternador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turbot

■ turbot

masculí zoologia i gastronomia Rèmol de petxines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

turboventilador

turboventilador

masculí tecnologia Grup constituït per un ventilador acoblat a una turbina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turbulència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turbulència</title>

Partició sil·làbica: tur_bu_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. td. turbulentia, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Condició de turbulent.
    1. Torbament de l’ordre.
    2. física i hidràulica Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
    3. turbulència atmosfèrica meteorologia Moviment irregular de l’aire a causa de remolins sobreposats al flux general.

■ turbulència

femení Condició de turbulent Torbament de l’ordre física i hidràulica Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paralleles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins turbulència atmosfèrica meteorologia Moviment irregular de l’aire a causa de remolins sobreposats al flux general
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turbulent
| turbulenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turbulent</title>

Etimologia: del ll. turbulentus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Agitat violentament. Un temps turbulent.
    2. règim turbulent física i hidràulica Tipus de moviment d’un fluid caracteritzat pel fet que les seves partícules descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
  2. figuradament Inclinat a torbar l’ordre, a la insubordinació.

■ turbulent
| turbulenta

adjectiu Agitat violentament Un temps turbulent règim turbulent física i hidràulica Tipus de moviment d’un fluid caracteritzat pel fet que les seves partícules descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins figuradament Inclinat a torbar l’ordre, a la insubordinació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turbulentament

■ turbulentament

adverbi D’una manera turbulenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turc
| turca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turc</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Turquia (estat d’Àsia i d’Europa), dels turcs (poble) o del turc (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses.
  3. masculí lingüística Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per la majoria dels habitants de la República de Turquia.

■ turc
| turca

adjectiu i masculí i femení De Turquia estat d’Àsia i d’Europa, dels turcs poble o del turc llengua masculí i femení història Individu d’un grup de pobles asiàtics que parlen alguna de les llengües turqueses masculí lingüística Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per la majoria dels habitants de la República de Turquia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turca

■ turca

femení popularment Embriaguesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turcman
| turcmana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turcman</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Del Turkmenistan (estat d’Àsia), dels turcmans (poble) o del turcman (llengua).
  2. masculí i femení història Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
  3. masculí lingüística Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada al Turkmenistan.

■ turcman
| turcmana

adjectiu i masculí i femení Del Turkmenistan estat d’Àsia, dels turcmans poble o del turcman llengua masculí i femení història Individu d’un poble turc de l’Àsia central masculí lingüística Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada al Turkmenistan
Traducció