Es mostren 88939 resultats

■ turmentós
| turmentosa

■ turmentós
| turmentosa

adjectiu Turmentador Inclinat a turmentar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turnedó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turnedó</title>

Homòfon: tornador
Etimologia: del fr. tournedos, íd., comp. de tourner ‘girar’ i dos ‘esquena’, dit d’un covard que fuig; l’origen del sentit culinari és obscur
masculí [plural turnedós] gastronomia Tros d’entrecot, d’uns quants centímetres de gruix, rodó i lligat amb un cordill prim al voltant.

■ turnedó

masculí plural turnedós gastronomia Tros d’entrecot, d’uns quants centímetres de gruix, rodó i lligat amb un cordill prim al voltant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turnícids

■ turnícids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, petits, semblants a les guatlles però sense el dit posterior Cal esmentar-ne Turnix sylvatica , la guatlla andalusa singular Ocell de la família dels turnícids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turo

■ turo

masculí petrografia Tosca calcària Tosca que es forma en una canonada Carbonissa, brutícia que es fa en una pipa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turó1

■ turó1

masculí Elevació no gaire alta del terreny muntanyola Vegeu també turó 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turó2

■ turó2

masculí zoologia Fura 1 Vegeu també turó 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

turolià
| turoliana


<title type="display">turolià</title>

Partició sil·làbica: tu_ro_li_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al turolià.
  2. masculí Unitat estratigràfica continental del miocè superior, que jeu damunt el vallesià i sota el ruscinià.

turolià
| turoliana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al turolià masculí Unitat estratigràfica continental del miocè superior, que jeu damunt el vallesià i sota el ruscinià
Gran Diccionari de la llengua catalana

túron


<title type="display">túron</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als túrons.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i sefes a l’altiplà septentrional de la península Ibèrica i les muntanyes cantàbriques.

túron

adjectiu Relatiu o pertanyent als túrons masculí i femení història Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i sefes a l’altiplà septentrional de la península Ibèrica i les muntanyes cantàbriques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turonada

■ turonada

femení Conjunt de turons 1 , quasi sempre més o menys alineats
Gran Diccionari de la llengua catalana

turonià
| turoniana


<title type="display">turonià</title>

Partició sil·làbica: tu_ro_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al turonià.
  2. masculí Segon estatge (i edat) del cretaci superior, situat damunt el cenomanià i sota el coniacià.

turonià
| turoniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al turonià masculí Segon estatge i edat del cretaci superior, situat damunt el cenomanià i sota el coniacià
Traducció