Es mostren 88953 resultats

turolià
| turoliana


<title type="display">turolià</title>

Partició sil·làbica: tu_ro_li_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al turolià.
  2. masculí Unitat estratigràfica continental del miocè superior, que jeu damunt el vallesià i sota el ruscinià.

turolià
| turoliana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al turolià masculí Unitat estratigràfica continental del miocè superior, que jeu damunt el vallesià i sota el ruscinià
Gran Diccionari de la llengua catalana

túron


<title type="display">túron</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als túrons.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i sefes a l’altiplà septentrional de la península Ibèrica i les muntanyes cantàbriques.

túron

adjectiu Relatiu o pertanyent als túrons masculí i femení història Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i sefes a l’altiplà septentrional de la península Ibèrica i les muntanyes cantàbriques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turonada

■ turonada

femení Conjunt de turons 1 , quasi sempre més o menys alineats
Gran Diccionari de la llengua catalana

turonià
| turoniana


<title type="display">turonià</title>

Partició sil·làbica: tu_ro_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al turonià.
  2. masculí Segon estatge (i edat) del cretaci superior, situat damunt el cenomanià i sota el coniacià.

turonià
| turoniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al turonià masculí Segon estatge i edat del cretaci superior, situat damunt el cenomanià i sota el coniacià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turpitud

■ turpitud

femení Lletgesa moral vergonyosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

turquès
| turquesa


<title type="display">turquès</title>

    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent als diversos pobles turcs o a llurs llengües.
  2. llengües turqueses lingüística Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques, parlades en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central.

turquès
| turquesa

adjectiu Relatiu o pertanyent als diversos pobles turcs o a llurs llengües llengües turqueses lingüística Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques, parlades en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turquesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turquesa</title>

Etimologia: del b. ll. turchesa, íd., del fet que les turqueses s’importaven de Turquia 1a font: 1275
  1. femení mineralogia Fosfat hidratat d’alumini i coure amb grups hidroxil, CuAl6(PO4)4(OH)3·4H2O, mineral que cristal·litza en el sistema triclínic.
  2. masculí Color de turquesa, blau cel o verd blavós.
  3. adjectiu invariable Un jersei turquesa.

■ turquesa

femení mineralogia Fosfat hidratat d’alumini i coure amb grups hidroxil, CuAl 6 PO 4 4 OH 3 4H 2 O, mineral que cristallitza en el sistema triclínic masculí Color de turquesa, blau cel o verd blavós adjectiu invariable Un jersei turquesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turquí
| turquina

■ turquí
| turquina

adjectiu obsolet Turc especialment colorants Dit del color blau molt pujat, és a dir, l’anyil o indi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turriforme

■ turriforme

adjectiu Que té forma de torre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tururut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tururut</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, al·lusiu al so que es pot fer per un canut o tub, com d’un instrument de vent (cf. tuta1)
  1. masculí Onomatopeia que imita el so de la trompeta.
  2. interjecció Expressió amb què hom rep la desaparició d’una cosa, la frustració d’una esperança, etc.

■ tururut

masculí Onomatopeia que imita el so de la trompeta interjecció Expressió amb què hom rep la desaparició d’una cosa, la frustració d’una esperança, etc
Traducció