Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ tussigen

| tussígena

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tussigen</title>

Etimologia: del ll. tussis ‘tos’ i -gen

adjectiu patologia Que engendra o provoca tos.

■ tussigen

| tussígena

adjectiu patologia Que engendra o provoca tos

■ tussílag

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tussílag</title>

masculí botànica Pota de cavall.

■ tussílag

masculí botànica Pota de cavall

■ tussor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tussor</title>

masculí indústria tèxtil Teixit fabricat amb tussà.

■ tussor

masculí indústria tèxtil Teixit fabricat amb tussà

■ tust

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tust</title>

Etimologia: de tustar 1a font: s. XX, Ruyra

masculí Acció de tustar.

■ tust

masculí Acció de tustar

■ tusta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tusta</title>

Etimologia: de tustar 1a font: 1915, DAg.

femení Cop donat amb el cap. Les tustes que les cabres es peguen.

■ tusta

femení Cop donat amb el cap Les tustes que les cabres es peguen

■ tustada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tustada</title>

femení Tusta.

■ tustada

femení Tusta

■ tustar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tustar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, expressió del so tus-tus de picar alguna cosa 1a font: s. XVII

verb

transitiu Colpejar, pegar. Em va tustar el cap com a càstig.
tustar a la porta Trucar-hi picant amb els nusos dels dits.

■ tustar

verb transitiu Colpejar, pegar Em va tustar el cap com a càstig tustar a la porta Trucar-hi picant amb els nusos dels dits

■ tut

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tut</title>

masculí

Habitació petita i fosca; tuguri. El miserable tut d’un pastor.
Cavitat de petites dimensions. El tut de l’orella.

■ tut

masculí Habitació petita i fosca tuguri El miserable tut d’un pastor Cavitat de petites dimensions El tut de l’orella

■ tuta¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tuta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen expressiu d’un ‘tub o canó que sona’, d’on passà a significar ‘conducte subterrani; cova’ 1a font: 1883

femení Cova natural o artificial de poca grandària utilitzada de refugi o sopluig.

Vegeu també:
tuta²

■ tuta¹

femení Cova natural o artificial de poca grandària utilitzada de refugi o sopluig Vegeu també tuta 2

■ tuta²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tuta</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen expressiu o potser eufemisme per puta

femení ictiologia Castanyoleta.

Vegeu també:
tuta¹

■ tuta²

femení ictiologia Castanyoleta Vegeu també tuta 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ tussigen | tussígena

■ tussigen | tussígena

■ tussílag

■ tussor

■ tust

■ tusta

■ tustada

■ tustar

■ tut

■ tuta1

■ tuta2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ tussigen

| tussígena

■ tussigen

| tussígena

■ tuta¹

■ tuta²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia