Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ udol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">udol</title>

Etimologia: de udolar 1a font: 1653, DTo.

masculí

Crit prolongat i planyívol de certs animals (llops, xacals, gossos, etc.).
Crit prolongat i fort arrencat pel dolor.
figuradament Els udols del vent.

■ udol

masculí Crit prolongat i planyívol de certs animals llops, xacals, gossos, etc Crit prolongat i fort arrencat pel dolor figuradament Els udols del vent

■ udoladissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">udoladissa</title>

Etimologia: de udolar 1a font: c. 1900, Verdaguer

femení Udols.

■ udoladissa

femení Udols

■ udolador

| udoladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">udolador</title>

Etimologia: de udolar 1a font: s. XX, Liost

adjectiu Que udola.

■ udolador

| udoladora

adjectiu Que udola

■ udolaire

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">udolaire</title>

Partició sil·làbica: u_do_lai_re
Etimologia: de udolar

adjectiu Que udola, udolador.

■ udolaire

adjectiu Que udola, udolador

■ udolament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">udolament</title>

Etimologia: de udolar 1a font: s. XIII, Vides

masculí

Acció d’udolar.
Udol.

■ udolament

masculí Acció d’udolar Udol

■ udolar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">udolar</title>

Etimologia: del ll. vg. ūlŭlare, ll. cl. ŭlŭlare, íd., amb dissimilació de la primera -l- 1a font: s. XIII, Vides

verb

intransitiu

Fer udols. Se sentia udolar un llop famolenc.
figuradament Sentir udolar el vent.

■ udolar

verb intransitiu Fer udols Se sentia udolar un llop famolenc figuradament Sentir udolar el vent

■ udòmetre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">udòmetre</title>

Homòfon: hodòmetre

masculí meteorologia Pluviòmetre.

■ udòmetre

masculí meteorologia Pluviòmetre

UDP

<title type="display">UDP</title>

sigla i masculí bioquímica uridina-difosfat.

UDP

sigla i masculí bioquímica uridina-difosfat

■ uf¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uf</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen onomatopeic

interjecció

L’opressió, l’aclaparament.
El fàstic, el menyspreu.

Vegeu també:

uf²

■ uf¹

interjecció Interjecció que denota L’opressió, l’aclaparament El fàstic, el menyspreu Vegeu també uf 2

■ uf²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uf</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, sembla format de la interjecció uf!, però també podria ser pres de l’it. aufo ‘de franc’, probablement de la mateixa etimologia que ufana 1a font: 1683

Mot emprat en l’expressió a l’uf locució adverbial En abundància, copiosament.

Vegeu també:
uf¹

■ uf²

Mot emprat en l’expressió a l’uf locució adverbial En abundància, copiosament Vegeu també uf 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ udol

■ udoladissa

■ udolador | udoladora

■ udolador | udoladora

■ udolaire

■ udolament

■ udolar

■ udòmetre

UDP

■ uf1

■ uf2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ udolador

| udoladora

■ udolador

| udoladora

■ uf¹

■ uf²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia