Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ uf²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uf</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, sembla format de la interjecció uf!, però també podria ser pres de l’it. aufo ‘de franc’, probablement de la mateixa etimologia que ufana 1a font: 1683

Mot emprat en l’expressió a l’uf locució adverbial En abundància, copiosament.

Vegeu també:
uf¹

■ uf²

Mot emprat en l’expressió a l’uf locució adverbial En abundància, copiosament Vegeu també uf 1

■ ufà

| ufana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufà</title>

adjectiu Ufanós.

■ ufà

| ufana

adjectiu Ufanós

■ ufana

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufana</title>

Etimologia: probablement del germ. gòt. ufyô ‘abundància, excés’, romanitzat en ufia, ufianem i amb una forma fem. que donava ufana 1a font: s. XIV, Llull

femení

1. Pompa, ostentació.
2. fer ufana (d’una cosa) Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure.
Gran verdor i frondositat en les plantes; esponera. Quina ufana, aquest bosquet!

■ ufana

femení Pompa, ostentació fer ufana d’una cosa Gloriejar-se’n, fer-s’hi veure Gran verdor i frondositat en les plantes esponera Quina ufana, aquest bosquet

■ ufanejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufanejar</title>

Etimologia: de ufana 1a font: s. XIV

verb intransitiu Fer ostentació, fer ufana. Com ufaneja des que l’han ascendit a l’empresa!

■ ufanejar

verb intransitiu Fer ostentació, fer ufana Com ufaneja des que l’han ascendit a l’empresa

■ ufanor

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufanor</title>

Etimologia: de ufana

femení Ufana, esponera. Quina ufanor, aquesta planta!

■ ufanor

femení Ufana, esponera Quina ufanor, aquesta planta

■ ufanós

| ufanosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufanós</title>

Homòfon: ofenós
Etimologia: de ufana 1a font: 1472

adjectiu

Que fa ufana, que es glorieja, d’una cosa, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf!
Que cria ufana; esponerós. Una ufanosa margarida.

■ ufanós

| ufanosa

adjectiu Que fa ufana, que es glorieja, d’una cosa, s’hi fa veure No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf Que cria ufana esponerós Una ufanosa margarida

■ ufanosament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufanosament</title>

Etimologia: de ufanós

adverbi Amb ufana.

■ ufanosament

adverbi Amb ufana

ufimià

| ufimiana

<title type="display">ufimià</title>

Partició sil·làbica: u_fi_mi_à

estratigrafia

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ufimià.
masculí Estatge (i edat) del permià, situat damunt el kungurià i sota el kazanià.

ufimià

| ufimiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ufimià masculí Estatge i edat del permià, situat damunt el kungurià i sota el kazanià

■ ufòleg

| ufòloga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufòleg</title>

masculí i femení Persona entesa en ufologia.

■ ufòleg

| ufòloga

masculí i femení Persona entesa en ufologia

■ ufologia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ufologia</title>

Partició sil·làbica: u_fo_lo_gi_a

femení Conjunt de qüestions relatives als UFO (sigla anglesa d’ovni).

■ ufologia

femení Conjunt de qüestions relatives als UFO sigla anglesa d’ovni

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ uf2

■ ufà | ufana

■ ufà | ufana

■ ufana

■ ufanejar

■ ufanor

■ ufanós | ufanosa

■ ufanós | ufanosa

■ ufanosament

ufimià | ufimiana

ufimià | ufimiana

■ ufòleg | ufòloga

■ ufòleg | ufòloga

■ ufologia

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ uf²

■ ufà

| ufana

■ ufà

| ufana

■ ufanós

| ufanosa

■ ufanós

| ufanosa

ufimià

| ufimiana

ufimià

| ufimiana

■ ufòleg

| ufòloga

■ ufòleg

| ufòloga

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia