Es mostren 88959 resultats

uliron

uliron

masculí C 14 H 17 N 3 O 4 S 2 farmàcia, indústria farmacèutica Una de les primeres sulfamides emprades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ulitis

■ ulitis

femení patologia Gingivitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ull


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ull</title>

Etimologia: del ll. ŏcŭlus, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum. Obrir els ulls. Aclucar els ulls. L’ull esquerre, dret.
    2. nina (o nineta) de l’ull Pupil·la.
    3. ull simple Ocel.
    1. a quatre ulls locució adverbial Dos tot sols.
    2. en un tancar i obrir d’ulls (o en un girar d’ulls, o en un batre d’ulls) locució adverbial En un espai de temps mínim.
    3. estar (d’una cosa) fins als ulls figuradament Estar-ne tip.
    4. fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt a causa d’una sorpresa, d’un moviment d’admiració.
    5. girar els ulls en blanc Girar-los de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior.
    6. no poder aclucar els ulls en tota la nit No poder dormir.
    7. obrir els ulls a la llum d’aquest món Néixer.
    8. tancar (o cloure) els ulls (a algú) Assistir-lo en els seus darrers moments.
    9. tancar els ulls a la llum d’aquest món Morir.
    10. tenir cara i ulls figuradament Ésser com cal, seriós, formal.
    11. tenir pa a l’ull figuradament No veure una cosa evident, palesa.
    12. tòrcer els ulls Desviar-los.
    13. ull cluc Ull tancat, amb les parpelles unides.
    14. ull de peix (o de perla) Ull entelat i gairebé blanc, freqüent especialment en alguns cavalls.
    15. ull de vellut Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió.
    16. ull de vidre Ull artificial que hom porta per dissimular la manca de l’ull natural.
    17. ull per ull, dent per dent història del dret Màxima antiga que resumeix la llei del talió.
    18. ulls de gat (o d’esquirol) Ulls blancs, que tenen la pupil·la blava.
    19. ulls de gos Ulls negres, que tenen la pupil·la negra.
    20. ulls de porc Ulls negrosos i petits i amb les celles llargues i estarrufades.
    21. ulls de puça (o de patacó) Ulls molt petits.
    22. ulls esqueixats (o esquinçats) Ulls grossos i molt oberts.
    23. ulls girats (o entravessats) Ulls que tenen la pupil·la desviada de la direcció on miren.
    24. ulls morts (o de mussol) Ulls inexpressius, mancats de lluentor i de moviment.
    25. ulls tendres (o molls) Ulls que llagrimegen molt.
    26. ulls vius Ulls que brillen i es mouen amb vivacitat.
    27. un ull de la cara figuradament Un preu molt car.
  3. plural per extensió
    1. Ulleres, lentícules. M’he deixat els ulls i no puc llegir.
    2. dur (o portar) quatre ulls Portar ulleres.
  4. [generalment en pl]
    1. Facultat de veure, mirada, vista.
    2. Mirada vigilant. Els ulls de l’amo.
    3. abaixar els ulls Dirigir la mirada cap avall.
    4. a bell ull (o a ull) locució adverbial Sense comptar ni mesurar, només calculant per la vista en conjunt.
    5. alçar els ulls Dirigir la mirada cap amunt.
    6. a ull nu locució adverbial Sense servir-se d’un instrument òptic, a simple vista.
    7. a ulls clucs locució adverbial figuradament Sense pensar en els riscs que hom pot córrer.
    8. a ulls veients locució adverbial Palesament.
    9. cop d’ull Mirada ràpida.
    10. cremar-se els ulls figuradament Treballar intensament i llarga en una cosa que cal mirar fixament, escrivint, cosint, brodant, etc.
    11. deixar els ulls (en una cosa) No cansar-se de mirar-la.
    12. dormir amb un ull obert (o amb els ulls oberts) figuradament Vigilar per no ésser sorprès, enganyat, etc.
    13. entrar (una cosa) pels ulls Agradar per l’aspecte exterior.
    14. ésser (algú) tot ulls Posar tota l’atenció en la mirada.
    15. fer mal d’ulls figuradament Desentonar, no lligar. Quin mal d’ulls que fan, aquestes cortines!
    16. fer ull figuradament Desfer-se, destruir-se completament.
    17. menjar-se (una cosa o una persona) amb els ulls Mirar una cosa o persona molt fixament, àvidament, amb una gran atenció o desig.
    18. mirar de cua d’ull Mirar de costat una cosa, fent veure que no es mira.
    19. no perdre d’ull (algú) Vigilar-lo estretament.
    20. no veure-hi de cap ull figuradament Estar molt content.
    21. parlar amb els ulls Fer-se entendre amb la mirada.
    22. posar (o clavar) els ulls en (o damunt) (una persona o cosa) Dirigir-li la mirada, tenir-hi l’atenció fixa.
    23. tenir davant els ulls Tenir a la vista.
    24. tenir els ulls al clatell No saber veure allò que hom té al davant.
    25. ulls d’àguila (o de basilisc) Ulls vius, d’esguard penetrant.
    26. ulls esgarriats Ulls que miren sense fixesa, com espantats.
  5. plural figuradament
    1. Facultat cognoscitiva, intel·lectual, espiritual. Els ulls de l’esperit, de la raó.
    2. ulls de la fe cristianisme Expressió amb què hom designa la comprensió pròpia de la fe, de l’home de fe.
  6. figuradament
    1. Aptitud per a adonar-se de les coses, per a apreciar-les, per a comprendre-les tal com són. Intuir amb ulls de mare.
    2. als meus ulls locució adverbial Al meu entendre.
    3. als ulls de locució adverbial Segons la manera de considerar-ho d’algú.
    4. caure a l’ull Agradar molt, una persona o una cosa, des del primer moment de veure-la.
    5. del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol Refrany que ensenya que les desgràcies i els mals impressionen menys els qui no hi són presents.
    6. entrar per l’ull dret Caure a l’ull.
    7. fer els ulls grossos Deixar fer, deixar passar quelcom aparentant no veure-ho.
    8. fer entrar pels ulls (una cosa) Fer comprendre una cosa amb evidència.
    9. fer l’ull viu Avivar l’enteniment.
    10. no tenir ulls per a veure (una cosa) No poder suportar la vista d’una cosa trista, d’una desgràcia, etc.
    11. obrir els ulls Veure hom el que fins aleshores, enganyat, obcecat, etc., no sabia veure.
    12. saltar als ulls (una cosa) Ésser evident.
    13. tenir ull (o bon ull, o molt ull) Tenir aptitud especial per a comprendre una cosa o per a fer-la correctament.
    14. tenir una bena (o teranyines) als ulls No saber veure una cosa evident.
    15. ull clínic (o mèdic) diagnosi Aptitud d’un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnosis ràpides i precises.
    16. veure amb bons ulls (algú o alguna cosa) Veure-ho amb aprovació, de bon ull.
    17. veure (una cosa) de bon (o de mal) ull Tenir-hi una disposició favorable (o desfavorable).
  7. per extensió
    1. Nom donat a algunes coses, o part d’algunes coses, que recorden un ull per llur forma, posició o aparença.
    2. Forat, clot. Els ulls d’un formatge, del pa. L’ull d’una agulla. L’ull d’una mola. L’ull del pany.
    3. Cadascuna de les malles de què es compon una xarxa o un filat.
    4. Dolla d’una eina per on entra el mànec. L’ull d’una aixada, d’un martell.
    5. Forat obert a la part superior central de la sitja o pila de carboner per on hom cala foc al carbó.
    6. Clariana enmig d’una nuvolada. El cel ja treu ull. Un ull de cel blau.
    7. Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la cua d’un paó.
    8. armament Obertura d’un obús en la qual és enroscada l’espoleta i que serveix, també, per a introduir-hi la càrrega.
    9. arquitectura i construcció Obertura circular a la part superior d’una cúpula.
    10. botànica La porció més interior de certes hortalisses, que és la part més tendra i atapeïda. L’ull d’una col.
    11. botànica Brot, borró, per on la planta creix. L’ull de la carxofera.
    12. arts gràfiques Part superior del tipus d’impremta que reprodueix en relleu la lletra o el signe corresponent.
    13. arts gràfiques Altura que sobresurt el relleu de la lletra o del signe del tipus d’impremta.
    14. arts gràfiques Part d’una lletra constituïda per una corba tancada, com és el cas de la a, de la b, de la d, etc.
    15. hidràulica Obertura per on surt l’aigua d’un molí o per on passa l’aigua d’una séquia.
    16. hidrologia Sot on neix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font.
    17. marina, marítim Forat circular a la part superior de la canya d’una àncora de cep, per on passa aquest.
    18. marina, marítim Obertura quadrangular que travessa, de babord a estribord, el peu d’un masteler i per la qual passa el tascó que el sosté.
    19. marina, marítim Forat practicat al pantoc d’una embarcació per tal que s’hi escorri l’aigua.
    20. obres públiques Cadascun dels espais buits formats sota els arcs d’un pont.
    21. indústria tèxtil Gatonera.
    22. ull càtodic electrònica Ull màgic.
    23. ull de bou arquitectura i construcció naval Finestra o lluerna de forma ovalada o circular.
    24. ull de cicló meteorologia Centre del cicló tropical.
    25. ull de gat mineralogia Varietat de crisoberil. És anomenat també ull de gat oriental o cimòfan.
    26. ull de gall fitopatologia Malaltia de la planta de cafè i d’altres plantes produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilibum flavidum).
    27. ull de gat mineralogia Varietat de quars amb inclusions d’asbest, el qual li dona un aspecte tornassolat.
    28. ull del cul anatomia animal Anus.
    29. ull de l’escala construcció Espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala que el limiten.
    30. ull de peix fotografia Nom que hom dona també als objectius gran angular.
    31. ull de peix òptica Objectiu de camp superior al del grau angular, pròxim als 180°.
    32. ull de perdiu indústria tèxtil Lligat d’un teixit, originat per encreuament, que produeix uns petits efectes de relleu alternant sortints i entrants.
    33. ull de perdiu mineralogia Varietat de galena finament granada.
    34. ull de poll patologia Superposició de capes dures de l’epidermis que envaeixen capes dèrmiques per mitjà d’una prolongació anomenada arrel.
    35. ull de serp petrografia Pedra granítica molt dura, emprada per a fer moles, saleres, etc.
    36. ull de tigre mineralogia Varietat de quars que conté inclusions de crocidolita.
    37. ull fotoelèctric electrònica Cèl·lula fotoelèctrica.
    38. ull màgic radiotècnia Tub electrònic especial destinat a ésser emprat com a indicador de sintonia en els receptors de ràdio amb tubs.
    1. Nom que, amb diverses adjectivacions, hom dona a diferents animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la forma de llurs flors, etc.
    2. ull de bou botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum coronarium), de fulles pinnatipartides i de capítols grocs.
    3. ull de bou botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Chrysanthemum segetum), de fulles pinnatífides i de capítols grocs.
    4. ull de bou botànica Gravit.
    5. ull de bou ornitologia Cargolet.
    6. ull de drac botànica i agricultura Longan.
    7. ull de llebre viticultura, indústries vinícoles Varietat de vinya que produeix un raïm negre, allargat, compacte i de gra mitjà.
    8. ull de llebre viticultura, indústries vinícoles Raïm de vinya ull de llebre.
    9. ull de perdiu botànica Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis aestivalis i espècies afins), de fulles alternes dividides en lacínies, flors vermelles i fruits en poliaqueni.
    10. ulls d’àngel botànica Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Adonis annua), de fulles alternes dividides en lacínies, flors d’un vermell escarlata i fruits en poliaqueni.
    11. ulls de l’Infant Jesús (o de Maria) botànica Miosotis.

■ ull

masculí anatomia animal Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum Obrir els ulls Aclucar els ulls L’ull esquerre, dret nina o nineta de l’ull Pupilla ull simple Ocel a quatre ulls locució adverbial Dos tot sols en un tancar i obrir d’ulls o en un girar d’ulls , o en un batre d’ulls locució adverbial En un espai de temps mínim estar d’una cosa fins als ulls figuradament Estar-ne tip fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt a causa d’una sorpresa, d’un moviment d’admiració girar els ulls en blanc Girar-los de manera que no es vegi…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullada1

■ ullada1

femení Mirada ràpida, cop d’ull Donar una ullada a un article Clavar una ullada a un impertinent Amb una ullada en va tenir prou ullada de sol Assolellada curta, però intensa Ha plogut, però un parell d’ullades de sol han eixugat la roba Vegeu també ullada 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullada2

■ ullada2

femení ictiologia Gutxo brut Vegeu també ullada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullal</title>

Homòfon: ollal
Etimologia: dit així perquè la dent es troba sota l’ull 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodonta dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel. En els carnívors hom els anomena també dents canines o claus.
    2. Dent inoculadora del verí de les serps verinoses.
    3. Nom donat popularment a les incisives dels elefants.
  2. hidrologia
    1. Ull.
    2. especialment Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó d’un diàmetre d’alguns metres a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
  3. zoologia Dent de mar.

■ ullal

masculí anatomia animal Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodonta dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel En els carnívors hom els anomena també dents canines o claus Dent inoculadora del verí de les serps verinoses Nom donat popularment a les incisives dels elefants hidrologia Ull especialment Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó d’un diàmetre d’alguns metres a més de cinquanta, oberts en les planes alluvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ullanenc
| ullanenca

ullanenc
| ullanenca

adjectiu i masculí i femení D’Ullà Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullar</title>

Etimologia: de ull 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Escorcollar, copsar, amb la mirada, mirar amb insistència. De darrere la finestra, la veïna ullava què fèiem.
    1. pronominal Fer-se ulls en el formatge, el pa, etc. S’ha ullat molt, aquest pa.
    2. intransitiu Treure ulls les plantes.

■ ullar

verb transitiu Escorcollar, copsar, amb la mirada, mirar amb insistència De darrere la finestra, la veïna ullava què fèiem pronominal Fer-se ulls en el formatge, el pa, etc S’ha ullat molt, aquest pa intransitiu Treure ulls les plantes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullastrar

■ ullastrar

masculí geobotànica Comunitat vegetal en què predomina l’ullastre, pròpia de zones mediterrànies de clima marítim i relativament sec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ullastre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ullastre</title>

Etimologia: del ll. oleastrum, variant de oleaster, íd. 1a font: 1389
    masculí botànica
  1. Arbust o petit arbre de la família de les oleàcies (Olea europaea, var sylvestris), de branques espinescents, fulles lanceolades i coriàcies, flors blanques, en raïms axil·lars, i fruits en drupa.
  2. ullastre d’ase Arç de tanques.
  3. ullastre de frare Planta sufruticosa de la família de les compostes (Phagnalon saxatile), de fulles linears, blanquinoses al revers, capítols solitaris i pedunculats, amb flors grogues i bràctees externes reflexes, i fruits en aqueni amb vil·là.

■ ullastre

masculí botànica Arbust o petit arbre de la família de les oleàcies Olea europaea, var sylvestris , de branques espinescents, fulles lanceolades i coriàcies, flors blanques, en raïms axillars, i fruits en drupa ullastre d’ase Arç de tanques ullastre de frare Planta sufruticosa de la família de les compostes Phagnalon saxatile , de fulles linears, blanquinoses al revers, capítols solitaris i pedunculats, amb flors grogues i bràctees externes reflexes, i fruits en aqueni amb villà
Traducció