Es mostren 88939 resultats

ultrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ultrar</title>

Accessory
Etimologia: de ultra1 1a font: 1932, DFa.
Body
    verb
  1. transitiu Fer que algú o alguna cosa ultrapassi els límits raonables, portar massa enllà. De moment, serà millor no ultrar les coses.
  2. intransitiu Anar més enllà d’un límit. L’esllavissada obstrueix la mina i l’aigua no pot ultrar.

ultrar

Informació complementària

ultrareialista


<title type="display">ultrareialista</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ul_tra_re_ia_lis_ta
Body
adjectiu i masculí i femení Dit de cadascun dels membres de la facció política sorgida entorn de Carles Maria Isidre de Borbó els anys 1820-30.

ultrareialista

Traducció

ultrarelativista


<title type="display">ultrarelativista</title>

Body
adjectiu mecànica relativista Relatiu o pertanyent a la condició hipotètica en què es pot trobar una partícula o un sistema material la velocitat v del qual és molt pròxima a la velocitat de la llum c.

ultrarelativista

ultraroig
| ultraroja

ultraroig
| ultraroja

ultrasensible

ultrasensible

Traducció

ultrasò

ultrasò

ultrasònic
| ultrasònica

ultrasònic
| ultrasònica

ultrasonor
| ultrasonora

ultrasonor
| ultrasonora

ultraterrenal

ultraterrenal

ultratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ultratge</title>

Accessory
Etimologia: potser del fr. outrage o també d’origen autòcton cat 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Injúria greu, de paraula o d’obra, feta a algú. Venjar un ultratge. Un escrit ple d’ultratges.
    2. per extensió Ultratge a la moral, a la religió, a la justícia.
    3. dret penal Delicte o, més sovint, circumstància agreujant d’un fet delictiu consistent a injuriar o menysprear greument la pàtria i els seus símbols o l’exèrcit.
  1. Dany. Els ultratges del temps, dels anys. Les seves faccions fines havien sofert l’ultratge cruel dels anys.

ultratge