Es mostren 88940 resultats

■ asceta

■ asceta

masculí i femení religió Persona que practica l’ascetisme per extensió Persona que s’imposa una vida austera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ asceteri

■ asceteri

masculí religió Lloc on es congreguen els ascetes Monestir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascètic
| ascètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascètic</title>

Etimologia: del gr. askētikós ‘propi per a exercitar, que li agrada d’exercitar-se’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als ascetes o a llurs pràctiques.
  2. adjectiu Caracteritzat per l’oblit de si mateix i la severitat de costums.
  3. femení cristianisme Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.

■ ascètic
| ascètica

adjectiu Relatiu o pertanyent als ascetes o a llurs pràctiques adjectiu Caracteritzat per l’oblit de si mateix i la severitat de costums femení cristianisme Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

asceticisme


<title type="display">asceticisme</title>

Etimologia: de ascètic
masculí religió Exageració de l’ascetisme, que tendeix a menysprear les coses terrenals i a sobreestimar el valor de la renúncia interior i exterior i de la mortificació voluntària.

asceticisme

masculí religió Exageració de l’ascetisme, que tendeix a menysprear les coses terrenals i a sobreestimar el valor de la renúncia interior i exterior i de la mortificació voluntària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascetisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascetisme</title>

Etimologia: de asceta 1a font: 1868, DLCo.
masculí religió Esforç constant i sistemàtic per atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, les renúncies voluntàries de plaers lícits i a vegades, fins i tot, la imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior.

■ ascetisme

masculí religió Esforç constant i sistemàtic per atènyer la perfecció ètica o religiosa per mitjà de la repressió dels vicis, les renúncies voluntàries de plaers lícits i a vegades, fins i tot, la imposició voluntària de mortificacions corporals, i per mitjà de l’exercici de les virtuts, la pregària i el recolliment interior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ asci
| àscia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">asci</title>

Etimologia: del ll. ascius, -a, -um, i aquest, del gr. áskios ‘sense ombra’
adjectiu i masculí i femení Que és situat en els tròpics, on dues vegades l’any al migdia els raigs del sol cauen verticalment i els cossos per tant no projecten cap ombra.

■ asci
| àscia

adjectiu i masculí i femení Que és situat en els tròpics, on dues vegades l’any al migdia els raigs del sol cauen verticalment i els cossos per tant no projecten cap ombra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascidi1

■ ascidi1

masculí anatomia vegetal Òrgan digestiu propi d’algunes plantes insectívores, que consisteix en una fulla transformada en un recipient més o menys còncau o tubular que conté un suc digestiu Vegeu també ascidi 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascidi2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascidi</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. ascidi1
    masculí zoologia
  1. Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis (Ascidia sp), que comprèn moltes espècies, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats.
  2. per extensió Qualsevol membre de la classe dels ascidiacis, i més generalment de l’embrancament dels urocordats.
  3. ascidi roig Ascidi de l’ordre dels estolidobranquiats (Halocynthia papillosa), força vistós, en forma d’odre, de mantell consistent i aspre.



    4. Vegeu també:
    ascidi1

■ ascidi2

masculí zoologia Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis Ascidia sp , que comprèn moltes espècies, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats per extensió Qualsevol membre de la classe dels ascidiacis, i més generalment de l’embrancament dels urocordats ascidi roig Ascidi de l’ordre dels estolidobranquiats Halocynthia papillosa , força vistós, en forma d’odre, de mantell consistent i aspre Vegeu també ascidi 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascidiacis

■ ascidiacis

masculí zoologia plural Classe d’urocordats integrada per individus sacciformes relativament grossos anomenats ascidis singular Urocordat de la classe dels ascidiacis ascidi
Gran Diccionari de la llengua catalana

ascídids


<title type="display">ascídids</title>

Etimologia: de ascidi2 i -id
    masculí zoologia
  1. plural Família d’ascidiacis de l’ordre dels estolidobranquiats, que comprèn entre altres l’ascidi comú i el raïm de mar.
  2. singular Ascidiaci de la família dels ascídids.

ascídids

masculí zoologia plural Família d’ascidiacis de l’ordre dels estolidobranquiats, que comprèn entre altres l’ascidi comú i el raïm de mar singular Ascidiaci de la família dels ascídids