Es mostren 88940 resultats

umbilicariàcies


<title type="display">umbilicariàcies</title>

Partició sil·làbica: um_bi_li_ca_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre de les lecideals, de tal·lus foliaci i umbilicat.
  2. singular Liquen de la família de les umbilicariàcies.

umbilicariàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les lecideals, de tallus foliaci i umbilicat singular Liquen de la família de les umbilicariàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbilicat
| umbilicada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">umbilicat</title>

Etimologia: del ll. umbilicatus, -a, -um, der. de umbilīcus ‘llombrígol’
    adjectiu
  1. zoologia Dit de l’animal que té llombrígol.
    1. anatomia animal De figura de melic.
    2. botànica Dit de l’òrgan vegetal que presenta una depressió comparable a la d’un llombrígol.
    3. botànica En els líquens, dit del tal·lus còncau i unit al substrat per un sol punt.

■ umbilicat
| umbilicada

adjectiu zoologia Dit de l’animal que té llombrígol anatomia animal De figura de melic botànica Dit de l’òrgan vegetal que presenta una depressió comparable a la d’un llombrígol botànica En els líquens, dit del tallus còncau i unit al substrat per un sol punt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbó

■ umbó

masculí botànica Prominència central, cònica o arrodonida, que presenta el barret d’alguns bolets
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbonat
| umbonada

■ umbonat
| umbonada

adjectiu botànica Dit del barret proveït d’umbó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbracle

■ umbracle

masculí Lloc cobert de branques, de fulles o d’una altra cosa que permeti el pas de l’aire, destinat a resguardar del sol les plantes que hom hi posa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbràtic
| umbràtica

■ umbràtic
| umbràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ombra Que fa ombra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbre
| umbra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">umbre</title>

Etimologia: del ll. ūmber, -bra, -brum, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als umbres o a l’Úmbria.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.
  3. masculí lingüística Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric, parlada pels antics umbres.

■ umbre
| umbra

adjectiu Relatiu o pertanyent als umbres o a l’Úmbria masculí i femení història Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon millenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer millenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins masculí lingüística Llengua itàlica, pertanyent al grup oscoúmbric, parlada pels antics umbres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ úmbric
| úmbrica

■ úmbric
| úmbrica

adjectiu Umbre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ umbròfil
| umbròfila

■ umbròfil
| umbròfila

adjectiu botànica Dit de les plantes que requereixen l’ombra per a llur normal desenvolupament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

umiac


<title type="display">umiac</title>

Partició sil·làbica: u_mi_ac
Etimologia: de l’esquimal umiak, íd.
masculí nàutica Embarcació major dels esquimals, anàloga al caiac, que consta d’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosides.

umiac

masculí nàutica Embarcació major dels esquimals, anàloga al caiac, que consta d’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosides