Es mostren 88940 resultats

■ uníson
| unísona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uníson</title>

Etimologia: del ll. td. unisŏnus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu acústica
    1. Dit de dos sons que tenen el mateix to.
    2. Dit de dues cordes que produeixen el mateix so.
  2. masculí música
    1. Una mateixa nota o una mateixa melodia realitzada per dues o més veus o per dos o més instruments, talment que sonin alhora i a la mateixa altura o a una distància d’octaves.
    2. a l’uníson locució adverbial Produint la mateixa nota o melodia. Cantar a l’uníson.
    3. a l’uníson locució adverbial figuradament En conformitat de sentiments, concordadament.

■ uníson
| unísona

adjectiu acústica Dit de dos sons que tenen el mateix to Dit de dues cordes que produeixen el mateix so masculí música Una mateixa nota o una mateixa melodia realitzada per dues o més veus o per dos o més instruments, talment que sonin alhora i a la mateixa altura o a una distància d’octaves a l’uníson locució adverbial Produint la mateixa nota o melodia Cantar a l’uníson a l’uníson locució adverbial figuradament En conformitat de sentiments, concordadament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unisonància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unisonància</title>

Partició sil·làbica: u_ni_so_nàn_ci_a
Etimologia: de unisonant
    femení acústica i música
  1. Concurrència de dues o més veus o de dos o més instruments en l’uníson.
  2. Condició de dos o més sons que es troben a l’uníson, encara que poden trobar-se a una altura diferent.

■ unisonància

femení acústica i música Concurrència de dues o més veus o de dos o més instruments en l’uníson Condició de dos o més sons que es troben a l’uníson, encara que poden trobar-se a una altura diferent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unisonant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unisonant</title>

Etimologia: de uníson
    adjectiu
  1. Uníson.
  2. poètica En la poesia occitana i en la catalana clàssica, dit del poema en què s’esdevé que l’element de rima de la primera estrofa es repeteix en les altres que integren la composició. Cobles unisonants.

■ unisonant

adjectiu Uníson poètica En la poesia occitana i en la catalana clàssica, dit del poema en què s’esdevé que l’element de rima de la primera estrofa es repeteix en les altres que integren la composició Cobles unisonants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unitari
| unitària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unitari</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. unĭtas, -ātis ‘unitat’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a una unitat o a unitats.
    2. Caracteritzat per la seva unitat. Preu unitari.
    3. matemàtiques Dit de la matriu de nombres que coincideix amb la matriu inversa de la seva transposada.
    4. matemàtiques Dit de la transformació lineal que té per inversa la seva adjunta, és a dir, que admet una matriu unitària.
    5. Dit de la transformació B-1A B d’una matriu A, on B és una matriu unitària.
    6. ciències polítiques Relatiu o pertanyent a una forma de govern en què els poders són en mans d’un sol cos sobirà.
    7. ciències polítiques Dit de la forma de govern no dualista.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. ciències polítiques Partidari d’un sistema unitari.
    2. protestantisme Unitarià.

■ unitari
| unitària

adjectiu Relatiu o pertanyent a una unitat o a unitats Caracteritzat per la seva unitat Preu unitari matemàtiques Dit de la matriu de nombres que coincideix amb la matriu inversa de la seva transposada matemàtiques Dit de la transformació lineal que té per inversa la seva adjunta, és a dir, que admet una matriu unitària Dit de la transformació B -1 A B d’una matriu A , on B és una matriu unitària ciències polítiques Relatiu o pertanyent a una forma de govern en què els poders són en mans d’un sol cos sobirà ciències polítiques Dit de la forma de govern no dualista adjectiu i masculí i femení…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

unitarià
| unitariana


<title type="display">unitarià</title>

Partició sil·làbica: u_ni_ta_ri_à
Etimologia: de unitari
    protestantisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’unitarianisme.
  2. masculí i femení Seguidor de l’unitarianisme.

unitarià
| unitariana

protestantisme adjectiu Relatiu o pertanyent a l’unitarianisme masculí i femení Seguidor de l’unitarianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

unitarianisme


<title type="display">unitarianisme</title>

Partició sil·làbica: u_ni_ta_ri_a_nis_me
Etimologia: de unitarià
masculí protestantisme Doctrina antitrinitària que afirma la unitat absoluta de la persona divina i nega, doncs, tant el misteri de la Trinitat com els dogmes de l’encarnació i de la “deïtat” de Crist (que hom distingeix de la “divinitat” que li conferí Déu, única persona divina).

unitarianisme

masculí protestantisme Doctrina antitrinitària que afirma la unitat absoluta de la persona divina i nega, doncs, tant el misteri de la Trinitat com els dogmes de l’encarnació i de la “deïtat” de Crist que hom distingeix de la “divinitat” que li conferí Déu, única persona divina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unitarisme

■ unitarisme

masculí Tendència a atènyer una solució unitària, especialment en política protestantisme Unitarianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unitarista

■ unitarista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’unitarisme adjectiu i masculí i femení Partidari de l’unitarisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unitat</title>

Etimologia: del ll. unĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat d’allò que és u, que constitueix un tot no divisible en parts (contraposat a multiplicitat). La unitat del jo. La unitat del mot.
    2. filosofia En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, qualitat d’u, que constitueix el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament.
    3. teologia Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, segons la qual l’Església és una per la mateixa fe i els mateixos sagraments.
    1. Qualitat d’allò que és únic, unicitat. Unitat d’origen.
    2. filosofia Unicitat.
    3. les tres unitats teatre Regles establertes pels preceptistes aristotèlics italians del Renaixement, segons les quals, en línies generals, l’acció dramàtica s’ha de limitar a una sola acció principal (unitat d’acció), s’ha de localitzar en un mateix lloc (unitat de lloc) i no pot transcórrer en més temps del que dura la representació, o, com a màxim, en el termini d’un dia (unitat de temps).
    1. Totalitat de coses múltiples. Reduir a la unitat.
    2. Qualitat d’allò que és un tot format de parts concordants. La unitat de la llengua catalana.
    3. Concordança, convergència, identitat, especialment en la manera de pensar o d’actuar de molts individus. Unitat de parers, de sentiments.
    4. En una obra d’art, de literatura, etc., harmonia constant de cadascun dels seus elements i de les seves parts entre elles, per la qual tota l’obra apareix dictada per una inspiració constant i orgànica. Unitat d’estil.
    5. filosofia Categoria en virtut de la qual el concepte, en un judici universal, unifica i totalitza una determinada multiplicitat d’individus, de cadascun dels quals és predicat.
    6. ciències polítiques Unió política d’un poble en un sol estat o en una sola nació, amb la voluntat i consciència de tots els ciutadans d’ésser units i concordes. Les guerres per la unitat. L’ideal de la unitat de Catalunya.
    7. d’unitat nacional (o simplement d’unitat) ciències polítiques Dit del govern constituït per membres pertanyents a la majoria o a la totalitat dels partits polítics d’un país, amb el propòsit de superar la situació originada per una crisi greu.
    1. Cadascun dels elements constitutius del múltiple.
    2. aritmètica El nombre enter més petit (u, 1).
    3. metrologia Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
    4. arrel de la unitat matemàtiques Qualsevol nombre complex z tal que zn = 1, per a algun n.
    5. mètode de reducció a la unitat matemàtiques Mètode que permet de resoldre els problemes de proporcionalitat reduint-los al cas en què la quantitat a què és proporcional la incògnita té el valor de la unitat.
    6. unitat astronòmica [símbol UA] astronomia i metrologia Unitat astronòmica fonamental de longitud.
    7. unitat de compte economia Fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, com també la relació entre elles.
    8. unitat econòmica economia Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
    9. unitat internacional [símbol UI] farmàcia, indústria farmacèutica Quantitat d’una determinada substància que produeix un efecte biològic especificat d’acord amb unes normes i prescripcions fixades per organismes internacionals.
    10. unitat internacional metrologia Unitat de mesura del sistema internacional.
    11. unitat lingüística lingüística Tot element del llenguatge humà, a qualsevol dels seus nivells, que és discret (és a dir, delimitat amb precisió), mínim, restringit en nombre i amb unes funcions determinades per les relacions que manté respecte a d’altres elements, amb els quals es combina dins un sistema de possibilitats de comunicació (o paradigma) i dins una possible seqüència (o sintagma).
    12. unitat nutritiva alimentació, indústries alimentàries Paràmetre per a classificar els aliments segons llur aprofitament real (funció de la digestibilitat) i llur valor econòmic.
    1. Una cosa considerada com un membre individual d’un grup o una col·lecció de coses, o un grup considerat com a membre individual d’un nombre de grups.
    2. Cadascun dels elements, les parts, les seccions, etc., que formen un determinat organisme, grup, classe, etc.
    3. escoltisme Cadascun dels grups de nois i noies amb llurs caps, diferenciats segons les edats, que formen l’agrupament.
    4. indústria Instal·lació que constitueix un grup autònom en el qual són efectuats experiments, són sotmeses a determinats tractaments diverses matèries o són fabricats productes industrials. És anomenada també unitat autònoma i unitat de producció.
    5. ciències militars Fracció d’exèrcit que pot obrar independentment sota les ordres d’un cap.
    6. unitat aritmètica informàtica i tecnologia Òrgan lògic, anomenat també òrgan de càlcul, on són dutes a terme les diferents operacions.
    7. unitat central informàtica i tecnologia Part essencial d’un calculador, que forma l’equip de càlcul pròpiament dit, en contraposició als perifèrics, que permeten les relacions amb l’exterior.
    8. unitat de control informàtica i tecnologia Equip que controla el funcionament d’una o més unitats perifèriques d’un calculador.
    9. unitat de control informàtica Part del maquinari d’un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la.
    10. unitat de cures intensives (o unitat de vigilància intensiva) [sigla UCI, UVI] medicina Departament d’un hospital dotat d’aparells altament complexos i controlat per personal molt especialitzat on hom té cura dels malalts especialment greus.
    11. unitat per a disquets informàtica Perifèric destinat a la lectura i l’enregistrament dels discs flexibles, consistent en una ranura per on és introduït el disquet, els mecanismes de gir adequats i els caps òptics mòbils corresponents, capaços de desplaçar-se per la superfície del disc i situar-s’hi sobre un punt qualsevol a fi de poder incidir en un sector d’una pista.
    12. unitat d’entrada informàtica i tecnologia Unitat perifèrica que admet dades per a transmetre-les a la unitat central del calculador.
    13. unitat de sortida informàtica i tecnologia Unitat perifèrica que proporciona la informació elaborada pel calculador.
    14. unitat de veïnatge (o veïnal) urbanisme Grup d’habitatges que té incorporats els serveis col·lectius necessaris per al desenvolupament de la vida de la comunitat.
    15. unitat didàctica ensenyament Cadascuna de les parts en què es divideix una programació escolar.
    16. unitat lògica informàtica i tecnologia Òrgan lògic del calculador que descodifica les instruccions per a passar-les a la unitat aritmètica.
    17. unitat mòbil telecomunicacions Vehicle d’una cadena de televisió o de ràdio, equipat per a fer transmissions en directe des d’on s’ha produït un esdeveniment que és notícia.
    18. unitat perifèrica informàtica i tecnologia Equip perifèric.
    19. unitat rànger escoltisme En l’escoltisme, grup d’adolescents (de 12 a 14 anys).
    20. unitat sistemàtica biologia Tàxon.

■ unitat

femení Qualitat d’allò que és u, que constitueix un tot no divisible en parts contraposat a multiplicitat La unitat del jo La unitat del mot filosofia En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, qualitat d’u, que constitueix el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament teologia Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, segons la qual l’Església és una per la mateixa fe i els mateixos sagraments Qualitat d’allò que és…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unitiu
| unitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unitiu</title>

Partició sil·làbica: u_ni_tiu
Etimologia: del b. ll. unitivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que té la virtut d’unir.
  2. dret canònic Dit del rescripte que uneix dos beneficis.
  3. via unitiva catolicisme Unió amb Déu per la contemplació mística.

■ unitiu
| unitiva

adjectiu Que té la virtut d’unir dret canònic Dit del rescripte que uneix dos beneficis via unitiva catolicisme Unió amb Déu per la contemplació mística
Traducció