Es mostren 88940 resultats

univ.

univ.

abreviatura ensenyament universitat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

univalent


<title type="display">univalent</title>

Etimologia: de uni- i valer1
  1. adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que té una valència o estat d’oxidació igual a un.
  2. adjectiu i masculí genètica Dit del cromosoma desaparellat en la primera divisió meiòtica, que correspon a un cromosoma particular del complement mitòtic.

univalent

adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que té una valència o estat d’oxidació igual a un adjectiu i masculí genètica Dit del cromosoma desaparellat en la primera divisió meiòtica, que correspon a un cromosoma particular del complement mitòtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ univalve
| univalva

■ univalve
| univalva

adjectiu zoologia Dit de l’animal, especialment del mollusc, que té la closca formada només per una valva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ univers
| universa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">univers</title>

Etimologia: del ll. universum, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Tot en conjunt, sense excepció. L’univers món. La universa terra.
  2. masculí
    1. Conjunt de tot allò que existeix.
    2. [generalment en majúscula] astronomia Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté.
    3. física Nom donat a la interpretació geomètrica de la natura que permet de situar en un sistema de coordenades un esdeveniment del món físic.
  3. masculí
    1. El món i els seus habitants.
    2. filosofia i religió El món com a totalitat.
  4. masculí
    1. Conjunt de tot el que existeix dins un sistema, dins una disciplina, etc. L’univers moral. L’univers intel·ligible.
    2. estadística Població.
    3. matemàtiques Conjunt de referència els subconjunts del qual són utilitzats en un raonament concret.
    4. univers del discurs lingüística Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en el qual tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real.
    5. univers del discurs lògica Expressió que significa la classe de tots els x tals que X=X, i que és aplicable, així mateix, a la lògica de les relacions.

■ univers
| universa

adjectiu Tot en conjunt, sense excepció L’univers món La universa terra masculí Conjunt de tot allò que existeix generalment en majúscula astronomia Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté física Nom donat a la interpretació geomètrica de la natura que permet de situar en un sistema de coordenades un esdeveniment del món físic masculí El món i els seus habitants filosofia i religió El món com a totalitat masculí Conjunt de tot el que existeix dins un sistema, dins una disciplina, etc L’univers moral L’univers intelligible estadística Població matemàtiques…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">universal</title>

Etimologia: del ll. universalis, íd. 1a font: c. 1400
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’univers. La llei de l’atracció universal.
  2. adjectiu
    1. Que s’estén a totes les coses i a tots els éssers o a tot el conjunt de coses o d’éssers que en un cert moment hom pren en consideració. Les lleis universals de la natura.
    2. filosofia i lògica Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
    3. A partir de Kant, dit del judici que té les qualitats de validesa i necessitat admeses per tothom sense limitacions d’espai i de temps, la negació de les quals condueix a l’escepticisme o al relativisme.
    4. concepte universal (o simplement universal) filosofia i lògica Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc.) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
    5. conjunt universal matemàtiques Univers.
    6. propietat universal matemàtiques Relació o propietat que caracteritza o defineix un objecte matemàtic d’una manera unívoca (a part un isomorfisme trivial).
  3. adjectiu
    1. Que s’estén a tot el món, a tota la terra, a tots els homes. Aspirar a la pau universal.
    2. cristianisme Dit de l’Església en tant que estesa per tot el món, que és per damunt de les esglésies locals i on ha continuat la tradició cristiana primitiva.
    3. diluvi universal Bíblia Diluvi.
    4. història universal història Història de tots els pobles de la terra en tots els temps.
    5. judici universal cristianisme Judici final.
  4. adjectiu
    1. De tothom, que s’estén a un conjunt de persones, total, general, unànime. Objecte d’admiració universal al seu país.
    2. De tot, general, que ho abraça tot, que serveix per a tot. La clarividència d’aquella ment universal.
    3. Dit de la clau que obre tots els panys.
    4. tecnologia Dit de l’eina, l’instrument, etc., d’ús múltiple que pot ésser emprat indistintament per a diverses funcions.
    5. tecnologia Dit de la màquina eina que permet d’efectuar diverses operacions successives en una peça sense canviar-ne el muntatge.
    6. hereu universal dret civil Hereu de tots els béns i drets del testador.
  5. masculí filosofia
    1. Concepte universal.
    2. universal concret Segons Hegel, en contraposició a l’espontània identificació entre l’universal i l’abstracte, modalitat de l’universal en què aquest no sols no resta separat de la realitat concreta ni és negat per ella, ans la inclou en ell mateix amb tota la seva riquesa.
  6. universal lingüístic lingüística Fenomen lingüístic que es considera comú a totes les llengües.

■ universal

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’univers La llei de l’atracció universal adjectiu Que s’estén a totes les coses i a tots els éssers o a tot el conjunt de coses o d’éssers que en un cert moment hom pren en consideració Les lleis universals de la natura filosofia i lògica Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe tots els S són P A partir de Kant, dit del judici que té les qualitats de validesa i necessitat admeses per tothom sense limitacions d’espai i de temps, la negació de les quals condueix a l’escepticisme o al relativisme…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">universalisme</title>

Etimologia: de universal
    masculí
  1. universalitat 1.
    1. religió Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
    2. història Actitud, referida primordialment a la política, tendent a la unificació de tots els pobles i estats del món i, consegüentment, a l’eliminació dels obstacles que impedeixen llur mútua relació.

■ universalisme

masculí universalitat 1 religió Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races història Actitud, referida primordialment a la política, tendent a la unificació de tots els pobles i estats del món i, consegüentment, a l’eliminació dels obstacles que impedeixen llur mútua relació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universalista

■ universalista

història i religió adjectiu Relatiu o pertanyent a l’universalisme masculí i femení Partidari, seguidor, de l’universalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universalitat

■ universalitat

femení Qualitat d’universal cristianisme Catolicitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universalització

■ universalització

femení Acció d’universalitzar La cosa universalitzada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universalitzar

■ universalitzar

verb transitiu Fer universal Al segle XX el govern va universalitzar l’ensenyament pronominal Fer-se universal
Informació complementària
Traducció