Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana.
economia urbanageografia i economia Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
adjectiu Pertanyent a la ciutat oposat a rural Una propietat urbana economia urbana geografia i economia Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals masculí i femení Guàrdia urbà adjectiu Civilment cortès
adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà. El col·legi Urbanià de Roma.
adjectiu i masculí i femeníespecialmenthistòria eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident.
adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà El collegi Urbanià de Roma adjectiu i masculí i femení especialment història eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident
urbanisme Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
dret administratiu Branca del dret administratiu que estableix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació.
masculí urbanisme Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori dret administratiu Branca del dret administratiu que estableix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació
femeníurbanisme Nom donat modernament a l’urbanisme en tant que n’estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial.
adjectiu Relatiu o pertanyent a l’urbanisme femení urbanisme Nom donat modernament a l’urbanisme en tant que n’estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial
Etimologia: del ll. urbanĭtas -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
femeníensenyament Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.
femení ensenyament Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social