Es mostren 88940 resultats

uratúria

uratúria

femení patologia Presència d’un excés d’urats en l’orina
Gran Diccionari de la llengua catalana

urb.

urb.

abreviatura urbanisme urbanització 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbà
| urbana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbà</title>

Homòfon: orbar
Etimologia: del ll. urbanus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana.
    2. economia urbana geografia i economia Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
  2. masculí i femení Guàrdia urbà.
  3. adjectiu Civilment cortès.

■ urbà
| urbana

adjectiu Pertanyent a la ciutat oposat a rural Una propietat urbana economia urbana geografia i economia Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals masculí i femení Guàrdia urbà adjectiu Civilment cortès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanament

■ urbanament

adverbi Amb urbanitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urbanià
| urbaniana


<title type="display">urbanià</title>

Partició sil·làbica: ur_ba_ni_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà. El col·legi Urbanià de Roma.
  2. adjectiu i masculí i femení especialment història eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident.

urbanià
| urbaniana

adjectiu Relatiu o pertanyent als papes anomenats Urbà El collegi Urbanià de Roma adjectiu i masculí i femení especialment història eclesiàstica Dit dels partidaris d’Urbà VI, papa de Roma, en oposició als clementins, partidaris del papa d’Avinyó Climent VII, en ocasió del Cisma d’Occident
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanificació

■ urbanificació

femení urbanisme Nom donat també a l’urbanisme en tant que és l’aplicació dels principis de l’urbanisme o urbanística disciplina científica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbanisme</title>

Etimologia: de urbà
    masculí
  1. urbanisme Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
  2. dret administratiu Branca del dret administratiu que estableix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació.

■ urbanisme

masculí urbanisme Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori dret administratiu Branca del dret administratiu que estableix el règim jurídic, l’ús i l’aprofitament urbanístic del sòl articulant un conjunt d’instruments i tècniques d’ordenació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanista

■ urbanista

masculí i femení urbanisme Persona especialitzada en urbanisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanístic
| urbanística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbanístic</title>

Etimologia: de urbà
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’urbanisme.
  2. femení urbanisme Nom donat modernament a l’urbanisme en tant que n’estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial.

■ urbanístic
| urbanística

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’urbanisme femení urbanisme Nom donat modernament a l’urbanisme en tant que n’estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanita

■ urbanita

masculí i femení Habitant de la ciutat, de cultura totalment desvinculada del medi rural