Diccionari - GDLC | diccionari.cat

femení patologia Concentració d’urea en la sang Síndrome deguda a la retenció de substàncies nitrogenades en la sang, conseqüència d’una insuficiència renal

■ urèmic

| urèmica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urèmic</title>

Etimologia: de urèmia

adjectiu

patologia

Relatiu o pertanyent a la urèmia.
síndrome urèmica urèmia 2.

■ urèmic

| urèmica

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a la urèmia síndrome urèmica urèmia 2

■ urent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urent</title>

Etimologia: del ll. urens, -ntis, participi pres. de urĕre, ustum ‘cremar’ 1a font: 1888, DLab.

adjectiu Que fa cremor; ardent.

■ ureo-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ureo-</title>

Forma prefixada del mot urea. Ex.: ureopoesi.

■ ureo-

Forma prefixada del mot urea Ex ureopoesi

■ ureòmetre

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ureòmetre</title>

Partició sil·làbica: u_re_ò_me_tre
Etimologia: de ureo- i -metre

masculí medicina i diagnosi Aparell per a determinar la quantitat d’urea present en l’orina.

■ ureòmetre

masculí medicina i diagnosi Aparell per a determinar la quantitat d’urea present en l’orina

■ ureopoesi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ureopoesi</title>

Partició sil·làbica: u_re_o_po_e_si

femení fisiologia animal Formació de la urea.

■ ureopoesi

femení fisiologia animal Formació de la urea

■ ureotèlic

| ureotèlica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ureotèlic</title>

Partició sil·làbica: u_re_o_tè_lic

adjectiu fisiologia animal Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.

■ ureotèlic

| ureotèlica

adjectiu fisiologia animal Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina

■ uretà

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uretà</title>

Homòfon: oretà

masculí

química orgànica

química analítica

Qualsevol dels èsters de l’àcid carbàmic.
uretà d’etil [H₂N—COOCH₂CH₃] Sòlid cristal·lí incolor, obtingut per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil.

masculí química orgànica i química analítica Qualsevol dels èsters de l’àcid carbàmic uretà d’etil H 2 N—COOCH 2 CH 3 Sòlid cristallí incolor, obtingut per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ureic | ureica

■ ureic | ureica

■ ureid

■ urèmia

■ urèmic | urèmica

■ urèmic | urèmica

■ urent

■ ureo-

■ ureòmetre

■ ureopoesi

■ ureotèlic | ureotèlica

■ ureotèlic | ureotèlica

■ uretà

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ureic

| ureica

■ ureic

| ureica

■ urèmic

| urèmica

■ urèmic

| urèmica

■ ureotèlic

| ureotèlica

■ ureotèlic

| ureotèlica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia