Es mostren 88959 resultats

urolàgnia

urolàgnia

femení psicologia Excitació sexual associada amb l’orina o l’acte d’orinar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uròleg
| uròloga

■ uròleg
| uròloga

masculí i femení medicina Metge versat en malalties de l’aparell urinari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uròlit

uròlit

masculí patologia Càlcul urinari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urolitiasi

urolitiasi

femení patologia Litiasi urinària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urologia</title>

Partició sil·làbica: u_ro_lo_gi_a
Etimologia: de uro-1 i -logia 1a font: c. 1925
femení medicina Branca de la medicina que estudia l’aparell excretor o aparell urinari i, en l’home, l’aparell genital (estudiat en la dona per la ginecologia) i la fisiologia i patologia que els són pròpies.

■ urologia

femení medicina Branca de la medicina que estudia l’aparell excretor o aparell urinari i, en l’home, l’aparell genital estudiat en la dona per la ginecologia i la fisiologia i patologia que els són pròpies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uromel

uromel

masculí patologia Monstre fetal amb les extremitats inferiors reunides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uronefrosi

uronefrosi

femení patologia Hidronefrosi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urònic, àcid

■ urònic, àcid

química orgànica Denominació genèrica de diversos composts àcids derivats de les aldoses per oxidació de llur grup hidroxil terminal
Gran Diccionari de la llengua catalana

uropèltids


<title type="display">uropèltids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, que tenen el cap petit i no diferenciat del coll, el tronc cilíndric i rabassut i la cua molt curta, endèmics de l’Índia i de Sri Lanka.
  2. singular Rèptil de la família dels uropèltids.

uropèltids

masculí zoologia plural Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, que tenen el cap petit i no diferenciat del coll, el tronc cilíndric i rabassut i la cua molt curta, endèmics de l’Índia i de Sri Lanka singular Rèptil de la família dels uropèltids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uropigi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uropigi</title>

    masculí
  1. anatomia animal Carpó dels ocells.
  2. zoologia
    1. plural Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, amb opistosoma acabat en un apèndix fi o flagel llarg, quelícers amb dos artells i el terminal en forma d’ungla.
    2. singular Artròpode de l’ordre dels uropigis.

■ uropigi

masculí anatomia animal Carpó dels ocells zoologia plural Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, amb opistosoma acabat en un apèndix fi o flagel llarg, quelícers amb dos artells i el terminal en forma d’ungla singular Artròpode de l’ordre dels uropigis
Traducció