Es mostren 88940 resultats

urticals


<title type="display">urticals</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. urtīca ‘ortiga’
    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, fulles generalment estipulades, flors en inflorescències cimoses i fruits nuciformes o drupacis, que comprèn les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies.
  2. singular Planta de l’ordre de les urticals.

urticals

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, fulles generalment estipulades, flors en inflorescències cimoses i fruits nuciformes o drupacis, que comprèn les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies singular Planta de l’ordre de les urticals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urticant

■ urticant

adjectiu Que produeix urticària o coïssor Pèl urticant masculí Agent urticant, capaç de produir urticària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urticària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urticària</title>

Partició sil·làbica: ur_ti_cà_ri_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. urtīca ‘ortiga’ 1a font: 1888, DLab.
femení patologia Afecció cutània caracteritzada per l’aparició de pàpules rosades que apareixen ràpidament, acompanyades d’una intensa pruïja, i desapareixen en poc temps sense deixar rastre.

■ urticària

femení patologia Afecció cutània caracteritzada per l’aparició de pàpules rosades que apareixen ràpidament, acompanyades d’una intensa pruïja, i desapareixen en poc temps sense deixar rastre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urtxenc
| urtxenca

urtxenc
| urtxenca

adjectiu i masculí i femení D’Urtx Baixa Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

urtxès
| urtxesa

urtxès
| urtxesa

adjectiu i masculí i femení Urtxenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urubú

■ urubú

masculí plural urubús ornitologia Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels catàrtids Coragyps atratus , de plomatge negre, amb el cap i el coll nus, propi d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ uruguaià
| uruguaiana

■ uruguaià
| uruguaiana

adjectiu i masculí i femení De l’Uruguai estat d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urusenc
| urusenca

urusenc
| urusenca

adjectiu i masculí i femení D’Urús Baixa Cerdanya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ús


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ús</title>

Homòfon: us
Etimologia: del ll. ūsus, íd., der. de ūtī, usus sum ‘usar’ 1a font: 1272, CTort.
    [plural usos] masculí
    1. Acció de fer servir una cosa, d’aplicar-la, de manejar-la. Fer ús de la seva raó. Perdre l’ús de la paraula. Fan ús de mitjans inconfessables. Posar en ús una cosa.
    2. d’un sol ús locució adjectiva Destinat a ésser usat una sola vegada. Xeringa, envàs, guants, d’un sol ús.
    3. d’ús extern locució adjectiva farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit dels medicaments que hom aplica damunt la pell, els cabells i altres parts superficials del cos.
    4. d’ús intern locució adjectiva farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit dels medicaments que hom introdueix a l’interior del cos, generalment per la boca —via oral—, per tal de fer-los passar a la sang (efecte sistèmic).
    5. estar en ús Ésser usat, no haver deixat d’usar-se. Aquells barrets ja no estan en ús.
    6. fer bon (o mal) ús (d’una cosa) Fer-la servir així com cal o així com no cal.
    7. llengua d’ús lingüística Llengua col·loquial, en oposició a llengua culta o especialitzada.
    8. ús compassiu farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Utilització d’un medicament que encara es troba en període experimental per a tractar malalts en fase molt avançada o per als quals no hi ha cap altre tractament possible.
    9. ús lingüístic lingüística Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua i que hom sol invocar per decidir sobre problemes de correcció lingüística.
    1. Acció de practicar habitualment una cosa.
    2. Pràctica que l’experiència d’una cosa dona. Tenir l’ús de la cort.
    3. Manera d’obrar característica d’una persona, d’un grup, d’un temps, d’un país, etc., que amb el temps engendra el costum.
    4. dret Forma del dret consuetudinari inicial del costum, que sol conviure com a supletori amb algunes lleis escrites.
    5. història del dret Usatge.
    6. dret d’ús dret civil Dret real, intransferible i no embargable, derivat de l’ús, de servir-se d’una cosa aliena i de percebre’n la part de fruits necessaris per a satisfer les necessitats de l’usuari i la seva família. Equival, bé que reduït, a l’usdefruit.
    7. mal ús història del dret català Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
    8. ús indegut dret penal Categoria jurídica referida a diversos delictes sancionats pel dret consistent en la utilització pública i indeguda d’uniformes, vestits, insígnies i condecoracions pròpies de càrrecs que hom no exerceix o d’estats diversos del qui els usa.

■ ús

plural usos masculí Acció de fer servir una cosa, d’aplicar-la, de manejar-la Fer ús de la seva raó Perdre l’ús de la paraula Fan ús de mitjans inconfessables Posar en ús una cosa d’un sol ús locució adjectiva Destinat a ésser usat una sola vegada Xeringa, envàs, guants, d’un sol ús d’ús extern locució adjectiva farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit dels medicaments que hom aplica damunt la pell, els cabells i altres parts superficials del cos d’ús intern locució adjectiva farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit dels medicaments que hom introdueix a l’interior del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ us


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">us</title>

Homòfon: ús
Etimologia: reducció del pronom vos provinent de la seva posició enclítica després d’un mot acabat en vocal 1a font: s. XIV, Llull
[pot tenir les formes vos, ’s] pronom Acusatiu i datiu del pronom personal de segona persona del plural. Teniu molta traça a riure-us dels altres. Us comunico que no vindrà. Avui us el presentaré.

■ us

pot tenir les formes vos , ’s pronom Acusatiu i datiu del pronom personal de segona persona del plural Teniu molta traça a riure-us dels altres Us comunico que no vindrà Avui us el presentaré
Traducció