Es mostren 88959 resultats

■ urpejar

■ urpejar

verb transitiu Ferir amb les urpes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ úrpia

■ úrpia

femení anatomia animal Urpa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urpir

■ urpir

verb transitiu Urpejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ursí
| ursina

■ ursí
| ursina

adjectiu zoologia Relatiu o pertanyent a l’os
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ úrsids

■ úrsids

masculí zoologia plural Família de carnívors del subordre dels fissípedes, d’aspecte voluminós, les espècies holàrtiques de la qual presenten letargia hivernal singular Mamífer de la família dels úrsids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ursulina

■ ursulina

catolicisme adjectiu femení Relatiu o pertanyent a les ursulines femení Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Àngela Merici per a l’educació de les noies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urticàcies

■ urticàcies

femení botànica plural Família d’urticals constituïda per herbes i arbusts de fulles simples, amb estípules, flors hipògines i fruits en aqueni singular Planta de la família de les urticàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urticació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urticació</title>

Partició sil·làbica: ur_ti_ca_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. urtīca ‘ortiga’ 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. Excitació revulsiva produïda pel cop d’un manoll d’ortigues fresques.
  2. patologia Sensació urent com la que produeix el contacte de les ortigues amb la pell.

■ urticació

femení Excitació revulsiva produïda pel cop d’un manoll d’ortigues fresques patologia Sensació urent com la que produeix el contacte de les ortigues amb la pell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urticals


<title type="display">urticals</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. urtīca ‘ortiga’
    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, fulles generalment estipulades, flors en inflorescències cimoses i fruits nuciformes o drupacis, que comprèn les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies.
  2. singular Planta de l’ordre de les urticals.

urticals

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, fulles generalment estipulades, flors en inflorescències cimoses i fruits nuciformes o drupacis, que comprèn les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies singular Planta de l’ordre de les urticals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urticant

■ urticant

adjectiu Que produeix urticària o coïssor Pèl urticant masculí Agent urticant, capaç de produir urticària
Traducció