Es mostren 88940 resultats

■ usdefruit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usdefruit</title>

Partició sil·làbica: us_de_fruit
Etimologia: de ús de fruit, ant. usufruit, del ll. ususfructus, íd. 1a font: 1434
    masculí dret civil
  1. Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.
  2. usdefruit universal Usdefruit que comprèn la totalitat dels béns del testador.

■ usdefruit

masculí dret civil Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància usdefruit universal Usdefruit que comprèn la totalitat dels béns del testador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usdefruitar

■ usdefruitar

verb transitiu Usufructuar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

userà
| userana

userà
| userana

adjectiu i masculí i femení De les Useres Alcalatén
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ userda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">userda</title>

Etimologia: de l’oc. luserna (amb les variants luserda, lusarda), d’origen incert; possiblement deriva d’un preromà gàl·lic *lutsu-) ‘planta’ amb el sufix cèlt. i indoeuropeu comú -ern- i amb -ard-, comú en gàl·lic 1a font: 1617
    femení botànica
  1. Alfals.
  2. userda borda Alfals bord.

■ userda

femení botànica Alfals userda borda Alfals bord
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usitat
| usitada

■ usitat
| usitada

adjectiu Freqüentment usat En la forma acostumada i usitada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usitatiu
| usitativa

■ usitatiu
| usitativa

adjectiu Que denota una acció habitual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

usnea


<title type="display">usnea</title>

Partició sil·làbica: us_ne_a
femení botànica Gènere de líquens de la família de les usneàcies (Usnea sp), de tal·lus molt ramificat, penjant i de color gris o groc clar, que hom havia emprat com a antibiòtic (la barba de caputxí).

usnea

femení botànica Gènere de líquens de la família de les usneàcies Usnea sp , de tallus molt ramificat, penjant i de color gris o groc clar, que hom havia emprat com a antibiòtic la barba de caputxí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

usneàcies


<title type="display">usneàcies</title>

Partició sil·làbica: us_ne_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus fruticulós i ramificat, normalment d’estructura radiada, i d’apotecis quasi pedicel·lats, amb un marge tal·lí net.
  2. singular Liquen de la família de les usneàcies.

usneàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tallus fruticulós i ramificat, normalment d’estructura radiada, i d’apotecis quasi pedicellats, amb un marge tallí net singular Liquen de la família de les usneàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

úsnic, àcid

úsnic, àcid

química orgànica Compost tricíclic constituent de diversos líquens de la família de les usneàcies, de fórmula C 1 8 H 1 6 O 7
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ussona

■ ussona

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies Festuca gautieri o F scoparia , de fulles en tofa punxant, verdes a l’estiu i grogues a la tardor i a l’hivern, agrupades com en una escombra
Traducció