Etimologia: de l’oc. luserna (amb les variants luserda, lusarda), d’origen incert; possiblement deriva d’un preromà gàl·lic *lutsu-) ‘planta’ amb el sufix cèlt. i indoeuropeu comú -ern- i amb -ard-, comú en gàl·lic 1a font: 1617
femeníbotànica Gènere de líquens de la família de les usneàcies (Usnea sp), de tal·lus molt ramificat, penjant i de color gris o groc clar, que hom havia emprat com a antibiòtic (la barba de caputxí).
femení botànica Gènere de líquens de la família de les usneàcies Usnea sp , de tallus molt ramificat, penjant i de color gris o groc clar, que hom havia emprat com a antibiòtic la barba de caputxí
plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus fruticulós i ramificat, normalment d’estructura radiada, i d’apotecis quasi pedicel·lats, amb un marge tal·lí net.
femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tallus fruticulós i ramificat, normalment d’estructura radiada, i d’apotecis quasi pedicellats, amb un marge tallí net singular Liquen de la família de les usneàcies
femeníbotànica Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Festuca gautieri o F. scoparia), de fulles en tofa punxant, verdes a l’estiu i grogues a la tardor i a l’hivern, agrupades com en una escombra.
femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies Festuca gautieri o F scoparia , de fulles en tofa punxant, verdes a l’estiu i grogues a la tardor i a l’hivern, agrupades com en una escombra