Es mostren 88940 resultats

■ usucapir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usucapir</title>

Etimologia: del ll. usucapĕre, íd., comp. de usu, ablatiu de usus ‘ús’ i capĕre ‘prendre, apoderar-se’, lit. ‘apoderar-se per ús, per prescripció’ 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat (d’una cosa) i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei.

■ usucapir

verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat d’una cosa i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usufructuar

■ usufructuar

verb transitiu dret Tenir l’usdefruit d’una cosa i gaudir-ne
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usufructuari
| usufructuària

■ usufructuari
| usufructuària

dret adjectiu Relatiu o pertanyent a l’usdefruit adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té l’usdefruit d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usura</title>

Etimologia: del ll. usūra, íd. 1a font: s. XIII
    femení
  1. dret penal i història Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
  2. pagar amb usura figuradament Correspondre a quelcom que hom rep, bo o dolent, donant o tornant més que hom no ha rebut.

■ usura

femení dret penal i història Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència pagar amb usura figuradament Correspondre a quelcom que hom rep, bo o dolent, donant o tornant més que hom no ha rebut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usurari
| usurària

■ usurari
| usurària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la usura Dit d’un préstec, un interès, etc, en què hi ha usura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usurer
| usurera

■ usurer
| usurera

masculí i femení Persona que presta diner amb usura per extensió Persona que en negocis o contractes obté guanys desmesurats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usurpació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usurpació</title>

Partició sil·làbica: u_sur_pa_ci_ó
Etimologia: del ll. usurpatio, -ōnis, íd. 1a font: 1491
    femení
  1. Acció d’usurpar.
  2. dret penal
    1. Delicte comès per qui, sense títol legítim, s’apropia de fet una propietat, una dignitat o un càrrec, o bé s’apodera d’un dret amb mala fe, amb violència o engany, en perjudici d’altri.
    2. usurpació d’atribucions Delicte comès pel funcionari públic que s’arroga atribucions legislatives d’altri, dicta reglaments o disposicions generals, s’excedeix en les seves atribucions o deroga o suspèn l’execució d’una llei, pel jutge que s’arroga atribucions pròpies de les autoritats administratives o impedeix a aquestes l’exercici legítim de llurs funcions, o pels funcionaris administratius o militars que dirigeixen ordres o intimacions a una autoritat judicial, relatives a causes o negocis el coneixement o resolució dels quals sigui de competència dels tribunals judicials.

■ usurpació

femení Acció d’usurpar dret penal Delicte comès per qui, sense títol legítim, s’apropia de fet una propietat, una dignitat o un càrrec, o bé s’apodera d’un dret amb mala fe, amb violència o engany, en perjudici d’altri usurpació d’atribucions Delicte comès pel funcionari públic que s’arroga atribucions legislatives d’altri, dicta reglaments o disposicions generals, s’excedeix en les seves atribucions o deroga o suspèn l’execució d’una llei, pel jutge que s’arroga atribucions pròpies de les autoritats administratives o impedeix a aquestes l’exercici legítim de llurs funcions, o pels…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usurpador
| usurpadora

■ usurpador
| usurpadora

adjectiu i masculí i femení Que usurpa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usurpar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usurpar</title>

Etimologia: del ll. usurpare, íd., comp. de usus ‘ús’ i rapĕre ‘arrabassar’ 1a font: 1389
verb transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc. Aquell militar va usurpar el poder. Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell.

■ usurpar

verb transitiu Apropiar-se sense dret un domini, un ofici, una dignitat, etc Aquell militar va usurpar el poder Ha usurpat el lloc de directora, però no li correspon a ell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ut</title>

Etimologia: del ll. ut ‘com; ja que’, partícula que, juntament amb et ‘i’, és molt freqüent en llatí; quant al sentit musical, v. do1
    masculí
  1. música Primera síl·laba de la solmització creada per Guido d’Arezzo; fou substituïda al segle XVII per la síl·laba do.
  2. amb tots els ets i uts locució adverbial Amb tots els detalls, sense faltar-hi res.

■ ut

masculí música Primera síllaba de la solmització creada per Guido d’Arezzo fou substituïda al segle XVII per la síllaba do amb tots els ets i uts locució adverbial Amb tots els detalls, sense faltar-hi res
Traducció