Es mostren 88959 resultats

■ ustilaginals

■ ustilaginals

femení botànica plural Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes singular Fong de l’ordre de les ustilaginals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ustilaginòspora

ustilaginòspora

femení botànica Clamidòspora de les ustilaginals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ustió

■ ustió

femení Acció de cremar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ustori
| ustòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ustori</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. ustus, -a, -um, participi de urĕre ‘cremar’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que té la propietat de cremar.
  2. mirall ustori òptica Mirall circular còncau que reflecteix els raigs calorífics que hi incideixen paral·lelament al seu eix fent-los convergir en un punt (focus) en el qual es produeix una calor capaç d’inflamar, fondre, vaporitzar, una substància que hom hi hagi posat.

■ ustori
| ustòria

adjectiu Que té la propietat de cremar mirall ustori òptica Mirall circular còncau que reflecteix els raigs calorífics que hi incideixen parallelament al seu eix fent-los convergir en un punt focus en el qual es produeix una calor capaç d’inflamar, fondre, vaporitzar, una substància que hom hi hagi posat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usual

■ usual

adjectiu D’ús comú, freqüent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usualment

■ usualment

adverbi D’una manera usual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usuari
| usuària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usuari</title>

Partició sil·làbica: u_su_a_ri
Etimologia: del ll. usuarius, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu i masculí i femení
  1. Dit de qui usa alguna cosa, algun servei, especialment públic. Els usuaris del metro. Els usuaris del català.
  2. dret
    1. Dit de qui té dret d’usar una cosa d’altri.
    2. especialment Dit de qui, per concessió governativa o per altres títols, gaudeix d’un aprofitament d’aigües derivades d’un corrent públic.

■ usuari
| usuària

adjectiu i masculí i femení Dit de qui usa alguna cosa, algun servei, especialment públic Els usuaris del metro Els usuaris del català dret Dit de qui té dret d’usar una cosa d’altri especialment Dit de qui, per concessió governativa o per altres títols, gaudeix d’un aprofitament d’aigües derivades d’un corrent públic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usucapió

■ usucapió

femení dret civil Acció d’usucapir l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usucapir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">usucapir</title>

Etimologia: del ll. usucapĕre, íd., comp. de usu, ablatiu de usus ‘ús’ i capĕre ‘prendre, apoderar-se’, lit. ‘apoderar-se per ús, per prescripció’ 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat (d’una cosa) i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei.

■ usucapir

verb transitiu dret civil Adquirir el dret de propietat d’una cosa i altres drets reals possibles mitjançant la possessió continuada d’aquests drets en concepte de titular durant el temps que assenyala la llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ usufructuar

■ usufructuar

verb transitiu dret Tenir l’usdefruit d’una cosa i gaudir-ne
Informació complementària
Traducció