Es mostren 88940 resultats

uterosacre
| uterosacra

uterosacre
| uterosacra

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’úter i al sacre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ útil

■ útil

adjectiu Que pot servir per a un fi o un objecte De què hom pot servir-se o treure un profit, capaç d’ésser usat beneficiosament Unes relacions útils
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utilitari
| utilitària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">utilitari</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. utilĭtas, -ātis ‘utilitat’ 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que anteposa la utilitat a tot.
    2. Utilitarista. Moral utilitària.
  2. adjectiu i masculí automòbil, automobilisme Dit de l’automòbil en el disseny del qual ha prevalgut, sobretot, el criteri de l’economia del manteniment i del preu d’adquisició baix.

■ utilitari
| utilitària

adjectiu Que anteposa la utilitat a tot Utilitarista Moral utilitària adjectiu i masculí automòbil, automobilisme Dit de l’automòbil en el disseny del qual ha prevalgut, sobretot, el criteri de l’economia del manteniment i del preu d’adquisició baix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utilitarisme

■ utilitarisme

masculí Preferència donada a la utilitat filosofia Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral en el principi de la utilitat, individual o general
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utilitarista

■ utilitarista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’utilitarisme masculí i femení Seguidor de l’utilitarisme Persona que només cerca el que és útil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">utilitat</title>

Etimologia: del ll. utilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat d’útil.
  2. Profit que hom pot treure d’una cosa.
    1. Poder de satisfer necessitats humanes.
    2. economia Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
    3. utilitat marginal economia Variació de la satisfacció que per a un individu representa la disponibilitat d’una quantitat infinitesimal, en més o en menys, d’un producte.

■ utilitat

femení Qualitat d’útil Profit que hom pot treure d’una cosa Poder de satisfer necessitats humanes economia Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals utilitat marginal economia Variació de la satisfacció que per a un individu representa la disponibilitat d’una quantitat infinitesimal, en més o en menys, d’un producte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utilitzable

■ utilitzable

adjectiu Que pot ésser utilitzat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utilització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">utilització</title>

Partició sil·làbica: u_ti_lit_za_ci_ó
Etimologia: de utilitzar 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. Acció d’utilitzar.
  2. factor d’utilització luminotècnia En un sistema d’il·luminació, relació entre el flux lluminós rebut en un pla de referència (que sol ésser el pla de treball) i el flux emès per les làmpades.
  3. utilització neta proteica [sigla UNP] alimentació, indústries alimentàries Percentatge de nitrogen proteic ingerit que és retingut per l’organisme.

■ utilització

femení Acció d’utilitzar factor d’utilització luminotècnia En un sistema d’illuminació, relació entre el flux lluminós rebut en un pla de referència que sol ésser el pla de treball i el flux emès per les làmpades utilització neta proteica sigla UNP alimentació, indústries alimentàries Percentatge de nitrogen proteic ingerit que és retingut per l’organisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utilitzar

■ utilitzar

verb transitiu Emprar d’una manera útil una cosa o una persona, fer servir a un fi o un objecte Has d’utilitzar la força només quan calgui
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ utillatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">utillatge</title>

Etimologia: del fr. outillage, íd., der. de outil ‘eina, estri’, d’un ll. vg. *usitilium, alteració, per metàtesi i per influx de usus, usare, d’un sing. *utesilium format del ll. ute(n)silia ‘eines, utensilis’; usitilia és també l’etimologia del cat. ant. ostilla ‘utensilis, estris, etc.’
masculí oficis manuals i tecnologia Conjunt d’eines, instruments, etc., necessaris per a efectuar un treball determinat o les feines pròpies d’un art o d’una professió.

■ utillatge

masculí oficis manuals i tecnologia Conjunt d’eines, instruments, etc, necessaris per a efectuar un treball determinat o les feines pròpies d’un art o d’una professió
Informació complementària
Traducció