Es mostren 88940 resultats

v. gr.

v. gr.

abreviatura verbigràcia
Gran Diccionari de la llengua catalana

v. i p.

v. i p.

abreviatura vist i plau
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ va
| vana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">va</title>

Homòfon: bah
Etimologia: del ll. vanus, -a, -um ‘buit; inútil; enganyós’ 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
  1. Que no té sinó aparença, sense realitat, sense fonament. Vana esperança. Vanes il·lusions.
    1. Mancat d’eficàcia, inútil. Paraules vanes. Vanes amenaces.
    2. en va locució adverbial Inútil, sense efecte. És en va que hi insisteixis. Treballar, parlar, en va.
  3. Que té el desig d’ésser notat, frívol.

■ va
| vana

adjectiu Que no té sinó aparença, sense realitat, sense fonament Vana esperança Vanes illusions Mancat d’eficàcia, inútil Paraules vanes Vanes amenaces en va locució adverbial Inútil, sense efecte És en va que hi insisteixis Treballar, parlar, en va Que té el desig d’ésser notat, frívol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

VA

VA

símbol electrotècnia voltampere
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vaca</title>

Homòfon: baca
Etimologia: del ll. vacca, íd. 1a font: s. XI
    femení
    1. zoologia i ramaderia Femella adulta del bou.
    2. les vaques grasses (o les vaques magres) figuradament Expressió, d’origen bíblic, que hom usa per a indicar una època o temporada de prosperitat (o de misèria).
    3. vaca heràldica heràldica Vaca representada amb braguer i amb la cua estesa al llarg del flanc.
    4. vaca sagrada figuradament i irònicament Dit d’una persona que frueix de prestigi per l’autoritat indiscutible que té en una matèria.
  2. ictiologia
    1. Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids (Torpedo sp), amb el cos diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua amb un replec cutani a cada costat. Comprèn la vaca comuna, o tremolosa (T. torpedo), la vaca morena (T. marmorata) i la vaca negrosa (T. nobiliana).
    2. vaca serrana Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus scriba), de color groguenc amb bandes transversals més fosques, amb una taca blava al ventre.
  3. pesca
    1. Art d’arrossegament de fons molt semblant al bou, però de dimensions més petites i amb les malles més espesses. És anomenat també art de la vaca.
    2. Vaquera.
    3. pescar a la vaca Pescar amb l’art de la vaca.
  4. fer vaca col·loquialment En el joc o en altres negocis, fer companyia amb un altre, a base de repartir-se els guanys a parts iguals, anar a mitges.

■ vaca

femení zoologia i ramaderia Femella adulta del bou les vaques grasses o les vaques magres figuradament Expressió, d’origen bíblic, que hom usa per a indicar una època o temporada de prosperitat o de misèria vaca heràldica heràldica Vaca representada amb braguer i amb la cua estesa al llarg del flanc vaca sagrada figuradament i irònicament Dit d’una persona que frueix de prestigi per l’autoritat indiscutible que té en una matèria ictiologia Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids Torpedo sp , amb el cos diferenciat en un disc suboral o subcircular i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacació

■ vacació

femení Vacança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacacional

■ vacacional

adjectiu Relatiu o pertanyent a les vacances El període vacacional de Setmana Santa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacada

■ vacada

femení ramaderia Ramat de vaques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacança</title>

Etimologia: de vacar
    femení
    1. Estat d’un càrrec, d’una plaça, etc., mancats de titular, vacants. Han declarat la vacança de la càtedra de filosofia.
    2. Període durant el qual roman vacant un càrrec, una plaça, etc. En morir el rei hi hagué una llarga vacança de poder.
    3. vacança de la seu dret canònic Seu vacant.
  2. plural
    1. Cessació, suspensió, temporal d’una activitat. Et cal fer vacances urgentment.
    2. dret processal Període durant el qual els tribunals de justícia suspenen llurs actuacions.
    3. dret del treball Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, que sol ésser de trenta dies, ordinàriament a l’estiu.
    4. ensenyament Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d’una festivitat o per altres circumstàncies, sobretot la calor els mesos d’estiu, durant el qual romanen tancades les escoles.

■ vacança

femení Estat d’un càrrec, d’una plaça, etc, mancats de titular, vacants Han declarat la vacança de la càtedra de filosofia Període durant el qual roman vacant un càrrec, una plaça, etc En morir el rei hi hagué una llarga vacança de poder vacança de la seu dret canònic Seu vacant plural Cessació, suspensió, temporal d’una activitat Et cal fer vacances urgentment dret processal Període durant el qual els tribunals de justícia suspenen llurs actuacions dret del treball Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, que sol ésser de trenta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacant

■ vacant

adjectiu Que vaca Càtedra vacant Una plaça vacant femení Càrrec o plaça que vaca Enguany hi ha moltes vacants d’escoles
Informació complementària
Traducció