Es mostren 88940 resultats

■ vaccínic
| vaccínica

■ vaccínic
| vaccínica

adjectiu terapèutica Relatiu o pertanyent al vaccí o a la vacuna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vaccínide

vaccínide

femení patologia Manifestació cutània deguda a la vacuna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vaccinífer
| vaccinífera

vaccinífer
| vaccinífera

adjectiu patologia i terapèutica Portador de vaccí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vacciniforme

vacciniforme

adjectiu patologia i terapèutica Semblant a un vaccí
Gran Diccionari de la llengua catalana

vaccinostil

vaccinostil

masculí terapèutica Petita llanceta per a practicar la vacunació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vaccinoteràpia

vaccinoteràpia

femení terapèutica Utilització terapèutica de les vacunes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vacherin*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vacherin</title>

Pronúncia: vaʃɾɛ́ŋ
Etimologia: [mot francès]
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet de vaca, de pasta crua premsada, suau i elàstica, madurat durant un període mínim de tres setmanes, amb gust lleugerament salat i textura cremosa, presentat en forma de barra i envoltat d’una crosta d’escorça d’avet, originari de la Savoia.

vacherin*

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet de vaca, de pasta crua premsada, suau i elàstica, madurat durant un període mínim de tres setmanes, amb gust lleugerament salat i textura cremosa, presentat en forma de barra i envoltat d’una crosta d’escorça d’avet, originari de la Savoia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacil·lació

■ vacil·lació

femení Acció de vacillar Estat de vacillant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacil·lant

■ vacil·lant

adjectiu Que vacilla Pas vacillant Una fe vacillant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacil·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacil·lar</title>

Etimologia: del ll. vacillare ‘oscil·lar’ 1a font: s. XIV, Metge
    verb intransitiu
    1. Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat. Tot ell vacil·lava en caminar.
    2. per extensió Tremolar una llum, una flama, etc., sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se.
  2. figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc. La seva memòria vacil·lava. Vacil·lar la fe.
  3. figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar davant una alternativa.

■ vacil·lar

verb intransitiu Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat Tot ell vacillava en caminar per extensió Tremolar una llum, una flama, etc, sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc La seva memòria vacillava Vacillar la fe figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc Vacillar davant una alternativa
Informació complementària
Traducció