Es mostren 88939 resultats

vacuolitzat
| vacuolitzada

vacuolitzat
| vacuolitzada

adjectiu citologia Que té vacúols
Gran Diccionari de la llengua catalana

vacuoma

vacuoma

masculí citologia i botànica Conjunt de vacúols d’una cèllula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacuòmetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacuòmetre</title>

Partició sil·làbica: va_cu_ò_me_tre
Etimologia: de vacu i -metre
    masculí física i metrologia
  1. Instrument utilitzat per a mesurar la pressió d’un recinte quan és inferior a l’atmosfèrica que l’envolta.
  2. vacuòmetre de McLeod Vacuòmetre de mesura indirecta i discontínua.
  3. vacuòmetre de Pirani Mesurador d’ionització on aquesta és afavorida per la presència d’un filament.

■ vacuòmetre

masculí física i metrologia Instrument utilitzat per a mesurar la pressió d’un recinte quan és inferior a l’atmosfèrica que l’envolta vacuòmetre de McLeod Vacuòmetre de mesura indirecta i discontínua vacuòmetre de Pirani Mesurador d’ionització on aquesta és afavorida per la presència d’un filament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vacuòstat

■ vacuòstat

masculí química Manòstat per a regular pressions petites de buit
Gran Diccionari de la llengua catalana

vade retro (o ‘vade retro’, Satanàs!)*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vade retro <hi rend="plain">(o </hi>‘vade retro’, Satanàs!<hi rend="plain">)</hi></title>

Pronúncia: báðerétɾo
Etimologia: expressió ll., ‘ves enrere’, reducció de la frase Vade retro, Satana! ‘Ves o fes-te enrere, Satanàs’, treta de la versió llatina Vulgata dels evangelis de Mateu 16, 23 i Marc 8, 33
locució interjectiva [usat sovint irònicament] Expressió llatina usada exclamativament per a rebutjar o repel·lir una persona o una cosa.

vade retro (o ‘vade retro’, Satanàs!)*

locució interjectiva usat sovint irònicament Expressió llatina usada exclamativament per a rebutjar o repellir una persona o una cosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vademècum

■ vademècum

masculí Manual, tractat breu, que conté les nocions elementals d’un art o d’una ciència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vag-

vag-

Forma prefixada del mot llatí vagus , que significa ‘vague, indefinit’ Ex vaguectomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vaga</title>

Homòfon: baga, vague
Etimologia: de vagar1 1a font: 1315
    femení
  1. sociologia i relacions del treball
    1. Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Fer vaga, declarar-se en vaga.
    2. vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball.
    3. vaga de fam ciències polítiques Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
    4. vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament i les instruccions de treball, amb la qual cosa es frena el ritme de treball.
  2. estar en vaga (una cosa) No fer-la servir.

■ vaga

femení sociologia i relacions del treball Aturada collectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball Vaga general Fer vaga, declarar-se en vaga vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball vaga de fam ciències polítiques Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions vaga de zel Vaga que consisteix a complir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagabund
| vagabunda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagabund</title>

Etimologia: del ll. td. vagabundus, -a, -um, íd. 1a font: 1377
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Gent vagabunda. Un vagabund.
    2. Dropo, gandul.
  2. adjectiu per extensió Vida vagabunda.

■ vagabund
| vagabunda

adjectiu i masculí i femení Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament Gent vagabunda Un vagabund Dropo, gandul adjectiu per extensió Vida vagabunda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagabundejar

■ vagabundejar

verb intransitiu Fer vida de vagabund Des que va tenir aquell desengany, vagabundejava Dropejar, gandulejar No vagabundegis i vine a ajudar-nos
Informació complementària
Traducció