Es mostren 88959 resultats

■ vagal

■ vagal

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent al nervi vague
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagament

■ vagament

adverbi D’una manera vaga, no definida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagància

■ vagància

femení Fet de vagar, de no estar ocupat en res
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagant

■ vagant

adjectiu Que vaga, ociós clergue vagant literatura Goliard antigament Vacant béns vagants dret civil Béns vacants, que es troben sense cap titular de domini
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagar1

■ vagar1

verb intransitiu Vacar Tenir temps, algú, de fer alguna cosa Ara que em vaga, t’ho faré jo mateix A veure quan us vagarà d’endreçar aquests llibres Vegeu també vagar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagar2

■ vagar2

verb intransitiu Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc Vagar pels carrers per extensió Vagar els núvols pel cel figuradament Deixar vagar els pensaments Vegeu també vagar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vàgara


<title type="display">vàgara</title>

Etimologia: del fr. vaigre o bègre ‘planxa usada per al revestiment interior d’un vaixell’, i aquest, probablement del neerl. weger, íd.
    femení construcció naval
  1. Cadascuna de les planxes angulars paral·leles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc.
  2. Secció obliqua d’una embarcació.
  3. Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus.

vàgara

femení construcció naval Cadascuna de les planxes angulars paralleles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc Secció obliqua d’una embarcació Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagareig

■ vagareig

masculí Acció de vagarejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagarejar</title>

Compareu: vaguejar
Etimologia: de vagar1 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
  1. Errar a la ventura. Vagarejà per tot Europa, decidint en cada moment què fer.
  2. Estar ociós, passar temps vagarós. Des que la van despatxar de la feina que vagareja. Vagarejava pel port, sense saber què fer.

■ vagarejar

verb intransitiu Errar a la ventura Vagarejà per tot Europa, decidint en cada moment què fer Estar ociós, passar temps vagarós Des que la van despatxar de la feina que vagareja Vagarejava pel port, sense saber què fer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarívol
| vagarívola

■ vagarívol
| vagarívola

adjectiu Que vagareja
Informació complementària
Traducció