Es mostren 88940 resultats

■ valedor1
| valedora

■ valedor1
| valedora

masculí i femení Persona que n’empara, n’ajuda o en protegeix una altra història Persona que donava ajut a un altre en general Persona que sortia fiador per altri Persona que formava part d’un mateix partit o facció en lluita Còmplice i encobridor d’un delicte Vegeu també valedor 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valedor2
| valedora

■ valedor2
| valedora

adjectiu Que ha de valer, que té el valor requerit per a ésser admès legítimament Vegeu també valedor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valença

■ valença

femení Protecció fer valença a algú Ajudar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valencià
| valenciana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valencià</title>

Partició sil·làbica: va_len_ci_à
  1. adjectiu i masculí i femení De la ciutat de València, del País Valencià o del valencià (modalitat lingüística).
  2. masculí lingüística
    1. Modalitat del català parlat al País Valencià, català meridional.
    2. valencià meridional Subdialecte del valencià parlat a les comarques de la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Vinalopó.
    3. valencià septentrional Subdialecte del valencià, amb algunes zones de transició cap al tortosí, parlat a les comarques de l’Alcalatén, la Plana de Castelló i part del Maestrat.

■ valencià
| valenciana

adjectiu i masculí i femení De la ciutat de València, del País Valencià o del valencià modalitat lingüística masculí lingüística Modalitat del català parlat al País Valencià, català meridional valencià meridional Subdialecte del valencià parlat a les comarques de la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí i el Baix Vinalopó valencià septentrional Subdialecte del valencià, amb algunes zones de transició cap al tortosí, parlat a les comarques de l’Alcalatén, la Plana de Castelló i part del Maestrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valència</title>

Partició sil·làbica: va_lèn_ci_a
Etimologia: v. valença
    femení
  1. química Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
  2. valència ecològica ecologia Capacitat de saturació d’ambients diversos, per part d’una espècie, una agrupació de plantes i animals, etc.

■ valència

femení química Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost valència ecològica ecologia Capacitat de saturació d’ambients diversos, per part d’una espècie, una agrupació de plantes i animals, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valencianisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valencianisme</title>

Partició sil·làbica: va_len_ci_a_nis_me
    masculí
  1. lingüística Element lingüístic del dialecte valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua.
    1. Afecció per València o el País Valencià o per les característiques nacionals catalanes del País Valencià.
    2. Afecció pel València Club de Futbol.
  3. història Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.

■ valencianisme

masculí lingüística Element lingüístic del dialecte valencià emprat en un altre dialecte o en una altra llengua Afecció per València o el País Valencià o per les característiques nacionals catalanes del País Valencià Afecció pel València Club de Futbol història Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valencianista

■ valencianista

adjectiu Relatiu o pertanyent al valencianisme masculí i femení Seguidor del valencianisme adjectiu i masculí i femení Partidari del València Club de Futbol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valent
| valenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valent</title>

Homòfon: belend
Etimologia: del ll. valens, -ntis, participi pres. de valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu i masculí i femení Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. No és prou valent per a atrevir-s’hi. Els valents també cauen.
    2. adjectiu per extensió Una actitud valenta.
  2. adjectiu [anteposat al substantiu] Gran. És un valent pocavergonya. He tingut un valent disgust.
  3. adjectiu Que es val. L’avi encara va força valent.
  4. a la valenta adjectiu i locució adverbial Amb gran voluntat i esforç. Prendre-s’ho a la valenta.
  5. de valent adjectiu i locució adverbial Molt. Ploure de valent. Estudiar de valent.

■ valent
| valenta

adjectiu i masculí i femení Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por No és prou valent per a atrevir-s’hi Els valents també cauen adjectiu per extensió Una actitud valenta adjectiu anteposat al substantiu Gran És un valent pocavergonya He tingut un valent disgust adjectiu Que es val L’avi encara va força valent a la valenta adjectiu i locució adverbial Amb gran voluntat i esforç Prendre-s’ho a la valenta de valent adjectiu i locució adverbial Molt Ploure de valent Estudiar de valent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valentament

■ valentament

adverbi Amb valentia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valentí
| valentina

■ valentí
| valentina

adjectiu i masculí i femení Valencià adjectiu especialment Relatiu o pertanyent a l’església de València
Traducció