Es mostren 88940 resultats

■ valentia

■ valentia

femení Qualitat de valent Acte propi d’una persona valenta proesa Ha fet grans valenties
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

valentinès
| valentinesa

valentinès
| valentinesa

adjectiu i masculí i femení De Valença ciutat d’Occitània o del Valentinès comarca d’Occitània
Gran Diccionari de la llengua catalana

valentinià
| valentiniana

valentinià
| valentiniana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Valentí o al valentinianisme masculí i femení Seguidor del valentinianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

valentinianisme

valentinianisme

masculí història eclesiàstica Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí
Gran Diccionari de la llengua catalana

valentinita

valentinita

femení mineralogia Òxid d’antimoni, Sb 2 O 3 , mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valer1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valer</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu Tenir una persona o cosa una qualitat o un conjunt de qualitats que la fan ésser preuada. És un advocat que val molt. Les seves obres de joventut no valen gaire.
  2. intransitiu
    1. Tenir eficàcia, ésser útil. No hi valgueren precs ni amenaces. Contra aquest mal, no hi valen medecines. És un home que val per dos. Més val anar sol que mal acompanyat.
    2. [usat generalment adreçant-se en forma de súplica a Déu o als sants] Ajudar, protegir. Valeu-me, reina del cel!
    3. Ésser tingut en consideració per a un efecte. Aquest gol no val: has tocat la pilota amb la mà.
    4. fer-se valer Fer respectar algú la seva autoritat, la seva competència, etc., fer ostentació dels seus mèrits, de les seves coneixences, etc.
    5. fer valer (algú) el seu dret Usar del seu dret.
    6. fer valer (algú) les seves raons (o la seva opinió, o la seva autoritat, etc.) Fer que prevalguin.
    7. no s’hi val Expressió usada per a indicar que no és lícit, just, etc., de fer alguna cosa. No s’hi val a dir mentides!
    8. val a dir Expressió amb la qual hom introdueix una observació al que acaba d’ésser dit. Ho fa sense cobrar: val a dir que la feina és interessant.
    9. valer més Ésser preferible. Val més que ho facis tu.
    10. valga’m Déu! Exclamació que expressa esglai, gran sorpresa, compassió, etc.
    11. valgui el mot (o l’expressió, o la comparació, etc.) Fórmules amb les quals hom demana comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com expressa alguna cosa. És una mena de Balzac, valgui la comparació.
    12. val més un té que dos te’n daré Refrany que significa que una cosa segura és més interessant que moltes d’insegures.
  3. pronominal
    1. Servir-se, fer ús. S’ha valgut d’influències.
    2. Poder valer-se. És molt vell, però encara es val per si mateix.
    3. no poder valer-se Estar impossibilitat físicament de moure’s i fer les coses sense ajut d’altri. L’àvia ja no pot valer-se.
    4. no poder valer-se figuradament Ésser feble, estar indefens.
    5. poder valer-se Ésser més o menys capaç de moure’s, fer les coses sense ajut d’altri tot i l’edat, la malaltia o les xacres.
  4. transitiu
    1. Ésser estimat a un cert preu. Aquest abric val cent euros.
    2. figuradament En Joan val tots els diners del món.
    3. Tenir el mateix valor que tal o tal cosa, especialment ésser estimat com a igual a una certa quantitat. Totes les mentides no valen una veritat. Un ral valia vint-i-cinc cèntims.
    4. [amb complement indirecte] Reportar un profit, fer obtenir alguna cosa, produir un cert resultat. La seva erudició li ha valgut el premi. Això li valdrà molts disgustos.
    5. no s’ho val Expressió amb la qual hom respon a qui li dona les gràcies per un favor que li han fet, a qui li demana perdó per una molèstia que li ha causat, etc.



    5. Vegeu també:
    valer2

■ valer1

verb intransitiu Tenir una persona o cosa una qualitat o un conjunt de qualitats que la fan ésser preuada És un advocat que val molt Les seves obres de joventut no valen gaire intransitiu Tenir eficàcia, ésser útil No hi valgueren precs ni amenaces Contra aquest mal, no hi valen medecines És un home que val per dos Més val anar sol que mal acompanyat usat generalment adreçant-se en forma de súplica a Déu o als sants Ajudar, protegir Valeu-me, reina del cel Ésser tingut en consideració per a un efecte Aquest gol no val has tocat la pilota amb la mà fer-se valer Fer respectar algú la seva…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

valer2

valer2

masculí Conjunt de qualitats que fan que una persona valgui Tothom reconeix el seu valer Vegeu també valer 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valerat

■ valerat

masculí química orgànica Valerianat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valeriana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valeriana</title>

Partició sil·làbica: va_le_ri_a_na
Etimologia: probablement del ll. Valeria, nom d’una província romana de la Pannònia 1a font: s. XV, Cauliach
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), de tija solitària i robusta, fulles pinnatisectes, flors rosades, infundibuliformes, disposades en cimes corimbiformes, i fruits secs indehiscents; l’arrel té propietats nervines i sedants.

■ valeriana

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies Valeriana officinalis , de tija solitària i robusta, fulles pinnatisectes, flors rosades, infundibuliformes, disposades en cimes corimbiformes, i fruits secs indehiscents l’arrel té propietats nervines i sedants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ valerianàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valerianàcies</title>

Partició sil·làbica: va_le_ri_a_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de rubials formada per plantes herbàcies de fulles oposades, exestipulades, flors pentàmeres amb pocs estams i ovari ínfer, i fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.
  2. singular Planta de la família de les valerianàcies.

■ valerianàcies

femení botànica plural Família de rubials formada per plantes herbàcies de fulles oposades, exestipulades, flors pentàmeres amb pocs estams i ovari ínfer, i fruits en aqueni, amb un villà calicí singular Planta de la família de les valerianàcies
Traducció