Es mostren 88959 resultats

■ vanagloriejar-se

■ vanagloriejar-se

verb pronominal Vanagloriar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanagloriós
| vanagloriosa

■ vanagloriós
| vanagloriosa

adjectiu Ple de vanaglòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanagloriosament

■ vanagloriosament

adverbi Amb vanaglòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanament

■ vanament

adverbi D’una manera vana, en va
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanar-se</title>

Etimologia: del ll. td. vanare, arcaic vanari ‘enganyar; jactar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc., pròpies o que hom s’atribueix. Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita. Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho.

■ vanar-se

verb pronominal Mostrar-se satisfet, lloar-se, de les qualitats, les accions, etc, pròpies o que hom s’atribueix Es vanava d’haver arribar primer, per haver aconseguit aquella fita Es vanava sense que hi hagués cap motiu real per a fer-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vancomicina

vancomicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis , emprat especialment contra els estafilococs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vàndal
| vàndala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vàndal</title>

Etimologia: nom d’un poble germànic saquejador de Roma
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals.
  2. masculí i femení
    1. història Individu d’un poble germànic, instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica (segles IV i V).
    2. figuradament Persona donada al vandalisme.

■ vàndal
| vàndala

adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals masculí i femení història Individu d’un poble germànic, installat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica segles IV i V figuradament Persona donada al vandalisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vandàlic
| vandàlica

■ vandàlic
| vandàlica

adjectiu Vàndal Relatiu o pertanyent al vandalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vandàlicament

■ vandàlicament

adverbi D’una manera vandàlica, amb vandalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vandalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vandalisme</title>

Etimologia: del fr. vandalisme, íd., creat pel bisbe francès Henri Grégoire (1750-1831), adherit a la Revolució Francesa, per designar els destructors de tresors religiosos 1a font: 1839, DLab.
masculí Tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància, les obres de la civilització, les coses belles, etc.

■ vandalisme

masculí Tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància, les obres de la civilització, les coses belles, etc
Traducció