Es mostren 88939 resultats

vareg
| varega


<title type="display">vareg</title>

Homòfon: varec
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als varegs.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble normand escandinau que s’establí a Novgorod vers el 860, es fusionà amb els eslaus de les terres del Volga, del Don i del Dniéper i prengué com a capital la ciutat de Kíiv, on governà la dinastia ruríkida.

vareg
| varega

adjectiu Relatiu o pertanyent als varegs masculí i femení història Individu d’un poble normand escandinau que s’establí a Novgorod vers el 860, es fusionà amb els eslaus de les terres del Volga, del Don i del Dniéper i prengué com a capital la ciutat de Kíiv, on governà la dinastia ruríkida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ varenga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">varenga</title>

Etimologia: de l’oc. varenga, i aquest, del fr. varangue, íd., probablement de l’escandinau arcaic vrang ‘quaderna’, der. de wringan ‘post en forma d’arc’ 1a font: 1839, DLab.
    femení construcció naval
  1. Cadascuna de les peces de fusta corbades que, en les embarcacions de fusta, són disposades transversalment sobre la quilla i constitueixen la peça inferior de les respectives quadernes.
  2. Cadascun dels reforços transversals que, en les embarcacions de construcció metàl·lica, són units de babord a estribord a les quadernes i longitudinalment a les vàgares.

■ varenga

femení construcció naval Cadascuna de les peces de fusta corbades que, en les embarcacions de fusta, són disposades transversalment sobre la quilla i constitueixen la peça inferior de les respectives quadernes Cadascun dels reforços transversals que, en les embarcacions de construcció metàllica, són units de babord a estribord a les quadernes i longitudinalment a les vàgares
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ varengatge

■ varengatge

masculí construcció naval Conjunt de les varengues d’una embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vareta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vareta</title>

Etimologia: de vara 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Vara petita.
  2. ocultisme
    1. Bastó prim atribuït als mags, als endevins, a les fades, etc., capaç de concentrar i emetre el poder que hom els atribueix. És anomenada també vareta màgica, i actualment és usada pels prestidigitadors.
    2. Bastó forcat que el saurí sosté per ambdós extrems mentre cerca aigua o metalls en el subsol.

■ vareta

femení Vara petita ocultisme Bastó prim atribuït als mags, als endevins, a les fades, etc, capaç de concentrar i emetre el poder que hom els atribueix És anomenada també vareta màgica , i actualment és usada pels prestidigitadors Bastó forcat que el saurí sosté per ambdós extrems mentre cerca aigua o metalls en el subsol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ varetatge

■ varetatge

masculí música Conjunt de varetes transmissores del moviment de les tecles al secret en un orgue mecànic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vari
| vària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vari</title>

Homòfon: bari
Etimologia: del ll. varius, -a, -um ‘de color divers, variat’; per via popular existí un cat. ant. ver, aviat desaparegut per la seva confusió amb ver ‘veritable’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que es mostra diferent d’un temps a un altre, mudable. Humor vari.
  2. divers 1. Remeis varis. De colors varis.

■ vari
| vària

adjectiu Que es mostra diferent d’un temps a un altre, mudable Humor vari divers 1 Remeis varis De colors varis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ variabilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">variabilitat</title>

Partició sil·làbica: va_ri_a_bi_li_tat
Etimologia: de variable
    femení
  1. Qualitat de variable.
  2. biologia Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc., que són propis de cada taxó, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.

■ variabilitat

femení Qualitat de variable biologia Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada taxó, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ variable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">variable</title>

Partició sil·làbica: va_ri_a_ble
Etimologia: del ll. variabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Susceptible de variar.
    2. Que és molt propens a variar, mudable, inconstant.
    3. per extensió Un caràcter variable.
  2. adjectiu gramàtica Dit de la part de l’oració que admet flexió.
  3. femení
    1. matemàtiques En una expressió matemàtica, símbol que representa una quantitat el valor numèric de la qual no és especificat.
    2. variable aleatòria (o estocàstica) estadística Aplicació mesurable d’un espai de probabilitat (Ω, A, P) en (ℝ, Bℝ), on ℝ és el conjunt dels nombres reals i Bℝ, la tribu de Borel corresponent.
    3. variable econòmica economia Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els fenòmens econòmics i les seves relacions.
    4. variable oculta mecànica quàntica Variable no mesurada que podria explicar la incertesa de les mesures.
    5. variable termodinàmica (o d’estat) termodinàmica Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.

■ variable

adjectiu Susceptible de variar Que és molt propens a variar, mudable, inconstant per extensió Un caràcter variable adjectiu gramàtica Dit de la part de l’oració que admet flexió femení matemàtiques En una expressió matemàtica, símbol que representa una quantitat el valor numèric de la qual no és especificat variable aleatòria o estocàstica estadística Aplicació mesurable d’un espai de probabilitat Ω, A, P en ℝ, B ℝ , on ℝ és el conjunt dels nombres reals i B ℝ , la tribu de Borel corresponent variable econòmica economia Cadascun dels elements mesurables canviants emprats per a descriure els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ variablement

■ variablement

adverbi D’una manera variable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ variació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">variació</title>

Partició sil·làbica: va_ri_a_ci_ó
Etimologia: del ll. variatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de variar;
    2. l’efecte.
  2. astronomia Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anul·la als instants dels canvis.
  3. biologia Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte als de llurs progenitors.
  4. lingüística
    1. Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres.
    2. variació lliure Variant lliure.
  5. matemàtiques
    1. Qualsevol successió de n elements d’un conjunt de cardinalitat m, els quals són diferents dos a dos.
    2. càlcul de variacions Estudi de la teoria dels extrems d’integrals definides tals, que llur integrant és una funció coneguda d’una o més variables independents, d’una o més variables dependents i de les seves derivades.
    3. coeficient de variació estadística Quocient entre la desviació quadràtica mitjana i la desviació mitjana.
    4. variació d’una funció Donat un interval [a, b], suprem, per a totes les possibles particions de [a, b], de la suma de les oscil·lacions de la funció en tots els subintervals de la partició.
  6. música Procediment d’improvisació que es basa en la transformació d’un element musical de diferents maneres, però conservant la seva identitat.
  7. variació estacional economia Canvi regular durant algun període de l’any lligat a causes directament o indirectament connectades amb les estacions.

■ variació

femení Acció de variar l’efecte astronomia Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anulla als instants dels canvis biologia Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte als de llurs progenitors lingüística Fenomen pel qual, a la pràctica, una llengua determinada, en una època, en un lloc i en un grup social donats, no és mai idèntica a allò que és en uns altres variació lliure Variant lliure matemàtiques Qualsevol successió de n elements d’un conjunt de cardinalitat m , els…
Informació complementària
Traducció