Es mostren 88959 resultats

■ veda

■ veda

femení Acció de vedar especialment Temps durant el qual és vedat de caçar o de pescar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vedaler

vedaler

masculí antigament Guàrdia d’un lloc, encarregat d’impedir que hi entrin o que en facin mal ús
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedar

■ vedar

verb transitiu Impedir La dignitat del càrrec li veda de parlar especialment Prohibir, especialment per llei o per manament El metge m’ho ha vedat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedat

■ vedat

masculí Lloc on és vedat d’entrar especialment Lloc on és vedat de caçar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vèddid
| vèddida


<title type="display">vèddid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça vèddida o als seus representants.
  2. masculí i femení Individu de raça vèddida.
  3. raça vèddida Raça d’afinitats dubtoses amb els grans grups coneguts, molt dolicocèfala, de baixa estatura, pell de color bru fosc, cabells llargs i ondulats, nas ample i llavis sortints que habita al centre i el sud de l’Índia i a l’est de l’illa de Sri Lanka.

vèddid
| vèddida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça vèddida o als seus representants masculí i femení Individu de raça vèddida raça vèddida Raça d’afinitats dubtoses amb els grans grups coneguts, molt dolicocèfala, de baixa estatura, pell de color bru fosc, cabells llargs i ondulats, nas ample i llavis sortints que habita al centre i el sud de l’Índia i a l’est de l’illa de Sri Lanka
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vedell</title>

Etimologia: del ll. vĭtĕllus, íd., fem. vĭtĕlla, dimin. de vĭtŭlus, vĭtŭla, íd. 1a font: 1249
    masculí
    1. zoologia i ramaderia Bou que no té més d’un any d’edat.
    2. vedell d’or Bíblia Ídol en forma de vedell que, a petició dels israelites, feu fondre Aaron, per a retre-li culte al desert del Sinaí.
  2. plural botànica Conillets.
  3. vedell marí zoologia Foca caputxina.

■ vedell

masculí zoologia i ramaderia Bou que no té més d’un any d’edat vedell d’or Bíblia Ídol en forma de vedell que, a petició dels israelites, feu fondre Aaron, per a retre-li culte al desert del Sinaí plural botànica Conillets vedell marí zoologia Foca caputxina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedella

■ vedella

femení zoologia i ramaderia Vaca que no té més d’un any d’edat Carn de vedell o vedella Avui hem menjat vedella per dinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedellada

■ vedellada

femení ramaderia Conjunt de vedells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedellar

■ vedellar

verb intransitiu zoologia i ramaderia Parir la vaca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vedet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vedet</title>

Etimologia: del fr. vedette, íd., i aquest, de l’it. vedetta ‘lloc elevat d’un sentinella’, alteració de veletta, íd., d’origen incert
    femení
  1. Artista principal d’un espectacle de teatre, cinema, varietats, circ, etc.
  2. per extensió Persona que crida l’atenció, que es vol fer notar en un determinat grup. Ell fou la vedet de la festa.

■ vedet

femení Artista principal d’un espectacle de teatre, cinema, varietats, circ, etc per extensió Persona que crida l’atenció, que es vol fer notar en un determinat grup Ell fou la vedet de la festa
Traducció