Es mostren 88953 resultats

vèncer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèncer</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vĭncĕre, victum, íd. 1a font: 1000
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer cedir el qui ataca o resisteix, sortir guanyador en una batalla, en un joc, etc. Vèncer l’enemic en una batalla.
    2. per extensió Vèncer en una discussió, en un plet.
    3. figuradament Vèncer les dificultats, els obstacles. Vèncer les pròpies passions.
  2. intransitiu Complir-se un terme, esdevenir-se quelcom pel fet d’haver-se complert un terme. La lletra venç el dia deu.

vèncer

vencible

vencible

vencill


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vencill</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *vĭncicŭlum, alteració del ll. cl. vĭncŭlum ‘lligam’, der. de vĭncīre ‘lligar’, que va influir en aquell 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
  1. Lligam.
  2. especialment Lligall fet amb un manoll de cames de blat o d’un altre cereal, amb un sarment, amb espart, amb ginesta, etc., per a lligar garbes, feixos d’herba, etc.

vencill

vencillada

vencillada

vencillar

vencillar

vencilló

vencilló

venciment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venciment</title>

Accessory
Etimologia: de vèncer 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Acció de vèncer.
    2. [abreviatura venc., vnt.] especialment comptabilitat i dret Data en què s’ha de complir el termini d’una obligació o en què es conclouen els termes estipulats per uns contractants o els concedits per la llei per a l’exercici de certs drets. Venciment d’una lletra.
  1. antigament Vençó.

venciment

vençó

vençó

venda1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venda</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Pronúncia: bɛ́ndə
Homòfon: vende
Etimologia: del ll. vēndĭta, part. fem. substantivat de vēndĕre ‘vendre’ 1a font: 1284
Body
    femení
    1. Acció de vendre. Aquesta temporada no tenim gaires vendes.
    2. en venda Dit d’allò que hom vol vendre. Pisos en venda.
    1. dret civil Contracte de compravenda.
    2. venda a carta de gràcia dret català Contracte de compravenda amb el pacte accessori de carta de gràcia.
    3. venda a pèrdua economia Venda d’un producte al preu inferior al del seu cost, adquisició o reposició.
    4. venda d’oficis història Concessió de l’exercici d’un càrrec públic a canvi d’una quantitat de diners.
  1. economia
    1. plural Xifra de negocis i, en general, del nivell d’activitat d’una empresa.
    2. departament de vendes Divisió interna típica en l’organització de l’empresa.
    3. tècniques de venda Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.
    4. venda a dipòsit Transferència de mercaderies a algú, condicionant-ne el pagament efectiu a una posterior venda a tercers.
    5. venda automàtica Sistema de venda de productes per mitjà de màquines expenedores automàtiques que els despatxen i els cobren.
  2. història Reunió de carbonaris que constituïa l’element bàsic de llur estructura organitzativa com a societat secreta dirigida per una venda alta o consell suprem.



  3. Vegeu també:
    venda2

venda1

venda2

venda2

Traducció