<title type="display">venema</title>
Body
femení dialectal antigament agricultura Verema.
Es mostren 88959 resultats
venemador
| venemadora
<title type="display">venemador</title>
Body
adjectiu i masculí i femení dialectal antigament agricultura Veremador.
venemador
| venemadora
adjectiu i masculí i femení dialectal antigament agricultura Veremador
venemall
<title type="display">venemall</title>
Body
masculí dialectal agricultura Veremall.
venemall
masculí dialectal agricultura Veremall
venemar
<title type="display">venemar</title>
Body
verb
transitiu dialectal antigament agricultura Veremar.
venemar
verb transitiu dialectal antigament agricultura Veremar
■
venenífer
| venenífera
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venenífer</title>
Accessory
Etimologia: del ll. venenifer, -era, -erum, íd.
Body
adjectiu Que porta metzina, verinós.
■
venenífer
| venenífera
adjectiu Que porta metzina, verinós
■
venenífic
| venenífica
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venenífic</title>
Accessory
Etimologia: d’un ll. primitiu *venenificus, íd., contret en veneficus en ll. cl
Body
adjectiu Que produeix metzina.
■
venenífic
| venenífica
adjectiu Que produeix metzina
■
venenós
| venenosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venenós</title>
Accessory
Etimologia: del ll. td. venenosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
Body
adjectiu Verinós.
■
venenós
| venenosa
adjectiu Verinós
■
venera
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venera</title>
Body
femení Insígnia, generalment una creu, que els cavallers dels ordes militars porten penjada o brodada al pit.
■
venera
femení Insígnia, generalment una creu, que els cavallers dels ordes militars porten penjada o brodada al pit
■
venerabilitat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venerabilitat</title>
Accessory
Etimologia: del ll. venerabilĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1915, DAg.
Body
femení Qualitat de venerable.
■
venerabilitat
femení Qualitat de venerable
■
venerable
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venerable</title>
Accessory
Etimologia: del ll. venerabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
-
- adjectiu Digne de veneració.
- adjectiu Títol d’honor donat a ordes religiosos, a llocs sagrats, eventualment a jerarques eclesiàstics, etc. El venerable capítol. El venerable home de Déu.
- adjectiu i masculí i femení dret canònic Títol atorgat als servents o serventes de Déu després que la Congregació de Ritus ha reconegut —i el papa ha proclamat— l’heroïcitat de llurs virtuts.
- masculí història Títol de grau del president d’una lògia francmaçònica.
-
adjectiu
per extensió
- Digne de respecte per la seva edat.
- Dit de l’aspecte extern d’una persona d’edat que mostra noblesa, prestigi, veneració, etc. Un ancià d’aspecte venerable. Una barba venerable.
- Digne de respecte per la seva antigor, pel seu passat gloriós, etc. Les pedres venerables del fòrum.
■
venerable
adjectiu Digne de veneració adjectiu Títol d’honor donat a ordes religiosos, a llocs sagrats, eventualment a jerarques eclesiàstics, etc El venerable capítol El venerable home de Déu adjectiu i masculí i femení dret canònic Títol atorgat als servents o serventes de Déu després que la Congregació de Ritus ha reconegut —i el papa ha proclamat— l’heroïcitat de llurs virtuts masculí història Títol de grau del president d’una lògia francmaçònica adjectiu per extensió Digne de respecte per la seva edat Dit de l’aspecte extern d’una persona d’edat que mostra noblesa, prestigi, veneració, etc Un…