Es mostren 88939 resultats

■ ventrera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventrera</title>

Etimologia: de ventre 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. indumentària i terapèutica Faixa per a abrigar o sostenir el ventre de l’home o de la dona.
  2. Corretja que va de braç a braç del carro per sota del ventre de l’animal i que impedeix que el carro es tombi cap enrere.
  3. construcció Biga disposada sota cada vessant d’una teulada, paral·lelament a la comunera, que serveix per a evitar que el llosat faci ventre, que es guerxi.

■ ventrera

femení indumentària i terapèutica Faixa per a abrigar o sostenir el ventre de l’home o de la dona Corretja que va de braç a braç del carro per sota del ventre de l’animal i que impedeix que el carro es tombi cap enrere construcció Biga disposada sota cada vessant d’una teulada, parallelament a la comunera, que serveix per a evitar que el llosat faci ventre, que es guerxi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventresca

■ ventresca

femení anatomia animal i alimentació, indústries alimentàries Nom donat a la part ventral dels peixos Cansalada prima de sota el ventre del porc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventri-

■ ventri-

Forma prefixada del mot llatí vĕnter, -tris , que significa ‘ventre’ Ex ventriflexió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventricle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventricle</title>

Etimologia: del ll. ventricŭlus, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí anatomia animal
  1. Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
  2. ventricle del cervell Cadascun dels ventricles laterals, mitjà, quart i cinquè de l’encèfal, a través dels quals circula el líquid cefalorraquidi.
  3. ventricle del cor Cadascuna de les dues cavitats inferiors, dreta i esquerra, del cor, que reben la sang de l’aurícula corresponent i l’envien per l’artèria pulmonar als pulmons i per l’aorta a la circulació sistèmica.
  4. ventricle laringi Espai situat entre les cordes vocals falses i les vertaderes.

■ ventricle

masculí anatomia animal Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor ventricle del cervell Cadascun dels ventricles laterals, mitjà, quart i cinquè de l’encèfal, a través dels quals circula el líquid cefalorraquidi ventricle del cor Cadascuna de les dues cavitats inferiors, dreta i esquerra, del cor, que reben la sang de l’aurícula corresponent i l’envien per l’artèria pulmonar als pulmons i per l’aorta a la circulació sistèmica ventricle laringi Espai situat entre les cordes vocals falses i les vertaderes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ventricós
| ventricosa

ventricós
| ventricosa

adjectiu botànica Inflat a manera de ventre ventrut Calze ventricós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventricular

■ ventricular

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a un ventricle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ventriculografia

ventriculografia

femení diagnosi Encefalografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventríloc
| ventríloqua

■ ventríloc
| ventríloqua

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que sap modificar la veu d’una manera que sembla que vingui d’un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventrilòquia

■ ventrilòquia

femení Art i tècnica del ventríloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventro-

■ ventro-

Forma prefixada del mot llatí vĕnter, -tris , que significa ‘ventre’ Ex ventroinguinal, ventrotomia