Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ verbalitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbalitzar</title>

Etimologia: de verbal

verb

transitiu

Expressar per mitjà del llenguatge. Verbalitzar un sentiment.
lingüística Convertir en un verb.

■ verbalitzar

verb transitiu Expressar per mitjà del llenguatge Verbalitzar un sentiment lingüística Convertir en un verb

■ verbalment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbalment</title>

Etimologia: de verbal

adverbi De paraula, de viva veu.

■ verbalment

adverbi De paraula, de viva veu

■ verbejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbejar</title>

Homòfon: barbejar
Etimologia: de verb

verb

intransitiu

Xerrar.
Xanxejar.

■ verbejar

verb intransitiu Xerrar Xanxejar

■ verbenàcies

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbenàcies</title>

Partició sil·làbica: ver_be_nà_ci_es

femení

botànica

plural Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, oposades o verticil·lades, flors zigomorfes, tubulars i corbades, reunides en inflorescències racemoses i cimoses, i fruits en drupa.
singular Planta de la família de les verbenàcies.

■ verbenàcies

femení botànica plural Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, oposades o verticillades, flors zigomorfes, tubulars i corbades, reunides en inflorescències racemoses i cimoses, i fruits en drupa singular Planta de la família de les verbenàcies

■ verberació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verberació</title>

Partició sil·làbica: ver_be_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. verberatio, -ōnis, íd. 1a font: 1888, DLab.

femení

Acció de verberar;
l’efecte.

■ verberació

femení Acció de verberar l’efecte

■ verberar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verberar</title>

Etimologia: del ll. verberare ‘assotar’ 1a font: 1868, DLCo.

verb transitiu Percudir, batre, l’aigua, el vent, etc.

■ verberar

verb transitiu Percudir, batre, l’aigua, el vent, etc

verbeta

<title type="display">verbeta</title>

Homòfon: barbeta

femení literatura i música Trop dels responsoris de l’ofici de matines (especialment del novè, però també del tercer i del sisè).

verbeta

femení literatura i música Trop dels responsoris de l’ofici de matines especialment del novè, però també del tercer i del sisè

■ verbigràcia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verbigràcia</title>

Partició sil·làbica: ver_bi_grà_ci_a
Etimologia: del ll. verbi gratia ‘per causa de la paraula’, és a dir ‘per aclarir la paraula’

adverbi [abreviatura v. gr.] Per exemple.

■ verbigràcia

adverbi abreviatura v gr Per exemple

verbo-

<title type="display">verbo-</title>

Forma prefixada del mot llatí verbum, que significa ‘paraula’. Ex.: verbomania, verborrea.

verbo-

Forma prefixada del mot llatí verbum , que significa ‘paraula’ Ex verbomania, verborrea

■ vèrbola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèrbola</title>

Etimologia: del ll. td. verbŭla, neutre pl. de verbŭlum, dimin. de verbum ‘paraula’ 1a font: 1803, DEst.

femení El fet de parlar loquaçment, verbosament. Tenia una vèrbola inestroncable.

■ vèrbola

femení El fet de parlar loquaçment, verbosament Tenia una vèrbola inestroncable