Es mostren 88939 resultats

■ verdanc

■ verdanc

masculí Renou d’arbre dialectal Cop donat amb una branca flexible traumatologia Blau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdassegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdassegar</title>

Etimologia: de verd i segar, formació anòmala per al significat de ‘segar el blat encara verd’; potser es tracta més aviat d’un der. verbal en -egar de l’adj. verdàs (verdaç) ‘molt verd’, ‘tirar molt a verd’, que s’ha relacionat amb la sega
verb transitiu agricultura Segar el blat, l’ordi, etc., abans que sigui madur.

■ verdassegar

verb transitiu agricultura Segar el blat, l’ordi, etc, abans que sigui madur
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdaula

■ verdaula

femení ornitologia Gratapalles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdejant

■ verdejant

adjectiu Que verdeja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdejar</title>

Etimologia: de verd 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. Mostrar-se verd, tirar a verd. Els camps comencen a verdejar.
  2. Ésser verd, no ésser encara madur. No mengis aquestes prunes, que verdegen.
  3. Tirar a verd, obscè. Els seus escrits sovint verdegen.

■ verdejar

verb intransitiu Mostrar-se verd, tirar a verd Els camps comencen a verdejar Ésser verd, no ésser encara madur No mengis aquestes prunes, que verdegen Tirar a verd, obscè Els seus escrits sovint verdegen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verderol

■ verderol

masculí botànica Bolet de la família de les tricolomatàcies Tricholoma equestre , de barret groc, fibrillat, amb làmines citrines i cama curta ictiologia Círvia ornitologia Verdum
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verderola

■ verderola

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíllids Emberiza citrinella , de color groc, amb el carpó castany i el dors llistat de verd brunenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdesca1

■ verdesca1

femení dialectal antigament enramada 1 i 2 Obscenitat Li agrada la verdesca Vegeu també verdesca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdesca2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdesca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del b. ll. bretesca, íd., probablement d’un germ. *britiska, der. de bret- ‘post’, en una variant longobarda d’Itàlia; la forma bredesca fou influïda per verd perquè la fortificació es feia amb brancatge verd; d’aquí ‘col·lectiu de verdor natural’ 1a font: 1354
femení història militar Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc., per cobrir els defensors contra els trets dels enemics.


Vegeu també:
verdesca1

■ verdesca2

femení història militar Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc, per cobrir els defensors contra els trets dels enemics Vegeu també verdesca 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdet</title>

Etimologia: de verd 1a font: 1249
    masculí
  1. botànica Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies, que formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc. En termes ecològics correspon al plòcon.
  2. química inorgànica
    1. Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges bronze i llautó.
    2. Pigment obtingut per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure en presència de l’aire.

■ verdet

masculí botànica Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies espirogires, Zygnema , clorofícies cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria i cianofícies, que formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de basses, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon química inorgànica Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges bronze i llautó Pigment obtingut per l’…
Traducció