Es mostren 88953 resultats

■ verdader
| verdadera

■ verdader
| verdadera

adjectiu Veritable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

verdaguerià
| verdagueriana

verdaguerià
| verdagueriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Jacint Verdaguer o a la seva obra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdal

■ verdal

adjectiu agricultura Dit de la fruita sobretot les figues i les olives que té el color verd àdhuc quan és madura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdaleta

■ verdaleta

femení ornitologia Trist
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdanc

■ verdanc

masculí Renou d’arbre dialectal Cop donat amb una branca flexible traumatologia Blau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdassegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdassegar</title>

Etimologia: de verd i segar, formació anòmala per al significat de ‘segar el blat encara verd’; potser es tracta més aviat d’un der. verbal en -egar de l’adj. verdàs (verdaç) ‘molt verd’, ‘tirar molt a verd’, que s’ha relacionat amb la sega
verb transitiu agricultura Segar el blat, l’ordi, etc., abans que sigui madur.

■ verdassegar

verb transitiu agricultura Segar el blat, l’ordi, etc, abans que sigui madur
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdaula

■ verdaula

femení ornitologia Gratapalles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdejant

■ verdejant

adjectiu Que verdeja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdejar</title>

Etimologia: de verd 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. Mostrar-se verd, tirar a verd. Els camps comencen a verdejar.
  2. Ésser verd, no ésser encara madur. No mengis aquestes prunes, que verdegen.
  3. Tirar a verd, obscè. Els seus escrits sovint verdegen.

■ verdejar

verb intransitiu Mostrar-se verd, tirar a verd Els camps comencen a verdejar Ésser verd, no ésser encara madur No mengis aquestes prunes, que verdegen Tirar a verd, obscè Els seus escrits sovint verdegen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verderol

■ verderol

masculí botànica Bolet de la família de les tricolomatàcies Tricholoma equestre , de barret groc, fibrillat, amb làmines citrines i cama curta ictiologia Círvia ornitologia Verdum
Traducció