Es mostren 88940 resultats

■ verdura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verdura</title>

Etimologia: de verd 1a font: s. XIII, Cerverí
    femení alimentació, indústries alimentàries
  1. Nom genèric de les hortalisses que hom conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres o les inflorescències, i que es mengen cuites o en amanida.
  2. per extensió Llegums verds.

■ verdura

femení alimentació, indústries alimentàries Nom genèric de les hortalisses que hom conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres o les inflorescències, i que es mengen cuites o en amanida per extensió Llegums verds
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdurer
| verdurera

■ verdurer
| verdurera

masculí i femení Verdulaire masculí Moble que consisteix en un conjunt de prestatges o de calaixos per a guardar-hi verdures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verdureria

■ verdureria

femení Botiga o parada on hom ven verdures, fruita i hortalisses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vereda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vereda</title>

Etimologia: del b. ll. hispànic vereda, íd., der. del ll. cl. veredus ‘cavall de posta’ 1a font: 757
    femení
    1. Camí estret.
    2. prendre mala vereda figuradament Anar per mal camí.
  2. Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat.

■ vereda

femení Camí estret prendre mala vereda figuradament Anar per mal camí Ordre, avís, que es despatxa per fer saber una cosa a un nombre determinat de llocs propers, especialment de l’autoritat eclesiàstica d’una rectoria a l’altra en un arxiprestat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vereder

■ vereder

masculí El qui porta una vereda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veredicte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veredicte</title>

Etimologia: de l’angl. verdict, íd., i aquest, del fr. ant. veir dit, del ll. verus ‘ver’ i dictus ‘dit’ 1a font: 1864, DLab.
    masculí
    1. dret processal Declaració solemne del jurat sobre la culpabilitat o innocència dels acusats i respecte als fets capaços de modificar-ne la culpabilitat.
    2. Parer, judici, etc., emès per un jurat qualificador en un certamen, un concurs, etc.
  2. per extensió Judici emès per algú amb autoritat en la matèria de què es tracta.

■ veredicte

masculí dret processal Declaració solemne del jurat sobre la culpabilitat o innocència dels acusats i respecte als fets capaços de modificar-ne la culpabilitat Parer, judici, etc, emès per un jurat qualificador en un certamen, un concurs, etc per extensió Judici emès per algú amb autoritat en la matèria de què es tracta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verema</title>

Etimologia: del ll. vindemia, íd., comp. de vinum ‘vi’ i demĕre ‘treure, tallar’ 1a font: 1460, Roig
    femení agricultura
  1. Collita dels raïms.
  2. Temps en què és feta la collita dels raïms o verema.
  3. Quantitat de raïm que hom cull.

■ verema

femení agricultura Collita dels raïms Temps en què és feta la collita dels raïms o verema Quantitat de raïm que hom cull
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veremada

■ veremada

femení agricultura Verema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veremador
| veremadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veremador</title>

Etimologia: de veremar 1a font: 1575, DPou.
    agricultura
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la verema.
  2. masculí i femení Persona que verema.
  3. femení Màquina agrícola que recol·lecta el raïm mitjançant un sistema de dits vibradors o per aspiració.
  4. masculí Cove petit, de boca ovalada, amb una nansa grossa i dues de petites, on hom posa el raïm collit i el transporta a les portadores.

■ veremador
| veremadora

agricultura adjectiu Relatiu o pertanyent a la verema masculí i femení Persona que verema femení Màquina agrícola que recollecta el raïm mitjançant un sistema de dits vibradors o per aspiració masculí Cove petit, de boca ovalada, amb una nansa grossa i dues de petites, on hom posa el raïm collit i el transporta a les portadores
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veremall

■ veremall

masculí dialectal agricultura Falçó per a tallar els raïms
Traducció