Es mostren 88939 resultats

■ vergonyosament

■ vergonyosament

adverbi D’una manera vergonyosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verguejar

■ verguejar

verb transitiu Vergassejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verguer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verguer</title>

Etimologia: de verga 1a font: 1431
    masculí
  1. agricultura Sarment llarg que hom deixa en un cep, generalment per colgar-lo per tal que en brotin de nous.
  2. història
    1. Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o complia les ordres d’aquests.
    2. verguer que escombra Funcionari municipal barceloní encarregat de la neteja de les dependències municipals.

■ verguer

masculí agricultura Sarment llarg que hom deixa en un cep, generalment per colgar-lo per tal que en brotin de nous història Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o complia les ordres d’aquests verguer que escombra Funcionari municipal barceloní encarregat de la neteja de les dependències municipals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verguera

■ verguera

femení agricultura Nom donat en alguns llocs al bastó més llarg dels dos bastons que formen les batolles plural Batolles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergueró

■ vergueró

masculí Verga prima, llistó dialectal Llistó de vidriera agricultura Nom donat en alguns llocs al bastó més curt dels dos bastons que formen les batolles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergueta</title>

Etimologia: de verga 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Verga petita, vareta.
    2. música Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió.
  2. heràldica Peça disminuïda equivalent a un pal reduït a la meitat de la seva amplària.

■ vergueta

femení Verga petita, vareta música Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió heràldica Peça disminuïda equivalent a un pal reduït a la meitat de la seva amplària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verguetat
| verguetada

■ verguetat
| verguetada

adjectiu heràldica Dit de l’escut el camper del qual és cobert de verguetes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verí</title>

Etimologia: del ll. vg. *venīnum, ll. cl. venēnum ‘droga; metzina’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. toxicologia Metzina, especialment la secretada pels animals. El verí de l’escurçó.
    2. hiperbòlicament Nom aplicat a qualsevol cosa que perjudica la salut. Fumar és un verí.
    3. figuradament Aquesta mena de literatura és un verí per al jovent.
    4. figuradament Mala intenció, malvolença, ira concentrada. És un home ple de verí.
  2. entomologia Nom donat a una eruga peluda i urticant com ara les processionàries.
  3. verí de fissió física atòmica i tecnologia Qualsevol substància que, per la seva gran secció eficaç d’absorció de neutrons, fa disminuir la reactivitat d’un reactor nuclear i pot impedir la reacció de fissió en cadena si la quantitat present és suficient.

■ verí

masculí toxicologia Metzina, especialment la secretada pels animals El verí de l’escurçó hiperbòlicament Nom aplicat a qualsevol cosa que perjudica la salut Fumar és un verí figuradament Aquesta mena de literatura és un verí per al jovent figuradament Mala intenció, malvolença, ira concentrada És un home ple de verí entomologia Nom donat a una eruga peluda i urticant com ara les processionàries verí de fissió física atòmica i tecnologia Qualsevol substància que, per la seva gran secció eficaç d’absorció de neutrons, fa disminuir la reactivitat d’un reactor nuclear i pot impedir la reacció de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vericle


<title type="display">vericle</title>

masculí litúrgia Petit estoig per a posar-hi l’hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d’un marc d’or, que hom col·loca al centre de la custòdia.

vericle

masculí litúrgia Petit estoig per a posar-hi l’hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d’un marc d’or, que hom colloca al centre de la custòdia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verídic
| verídica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verídic</title>

Etimologia: del ll. veridĭcus, -a, -um, íd., comp. de verus ‘ver’ i dicĕre ‘dir’ 1a font: 1444
    adjectiu
  1. Dit d’una relació o una descripció que correspon d’una manera estricta a allò que realment és, a la realitat. Una història verídica.
  2. veraç 1. Un testimoni verídic.

■ verídic
| verídica

adjectiu Dit d’una relació o una descripció que correspon d’una manera estricta a allò que realment és, a la realitat Una història verídica veraç 1 Un testimoni verídic
Informació complementària
Traducció