Es mostren 88959 resultats

vergelità
| vergelitana

vergelità
| vergelitana

adjectiu i masculí i femení De Verges Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergella

■ vergella

femení Rebrot jove d’un arbre Vareta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergència</title>

Partició sil·làbica: ver_gèn_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. vergens, -ntis, participi pres. de vergĕre ‘estar girat, inclinat vers’
    femení
  1. òptica Convergència o divergència d’un sistema òptic.
  2. geologia Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat.

■ vergència

femení òptica Convergència o divergència d’un sistema òptic geologia Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verger

■ verger

masculí agricultura i jardineria Hort amb varietat de flors i arbres fruiters Jardí contigu a la casa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vergerí
| vergerina

vergerí
| vergerina

adjectiu i masculí i femení Del Verger Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergonya</title>

Etimologia: del ll. verecŭndia, íd., der. de verecundus, -a, -um ‘respectuós’, i aquest, de verēri ‘sentir respecte’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya.
    2. hiperbòlicament És una vergonya llevar-se a aquestes hores!
    3. vergonya pública (o simplement vergonya) història Pena o càstig que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte. Posar algú a la vergonya.
    1. Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se’n vergonya. Caure la cara de vergonya.
    2. Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú. Tornar-se vermell de vergonya.
    3. vergonya aliena Vergonya que hom sent per alguna cosa que fa o diu una altra persona.
  3. Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.
  4. plural Eufemisme per òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.

■ vergonya

femení Deshonor humiliant, cosa que deshonra Aquella rendició va ésser una vergonya hiperbòlicament És una vergonya llevar-se a aquestes hores vergonya pública o simplement vergonya història Pena o càstig que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte Posar algú a la vergonya Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda Fer vergonya Donar-se’n vergonya Caure la cara de vergonya Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú Tornar-se vermell de vergonya vergonya aliena Vergonya que hom sent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyant

■ vergonyant

adjectiu Que té vergonya, que fa quelcom amagant-se’n per vergonya especialment Dit de la persona que té vergonya de demanar caritat i ho fa dissimuladament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyar-se

■ vergonyar-se

verb pronominal Avergonyir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyós
| vergonyosa

■ vergonyós
| vergonyosa

adjectiu Que causa vergonya Un fet vergonyós És vergonyós que passin coses d’aquestes Que sent vergonya, que s’avergonyeix fàcilment tímid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyosament

■ vergonyosament

adverbi D’una manera vergonyosa
Traducció