<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verinar</title>
Body
verb
transitiu antigament Enverinar.
Es mostren 88940 resultats
■
verinor
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verinor</title>
Accessory
Etimologia: de verí
Body
femení Qualitat de verinós.
■
verinor
femení Qualitat de verinós
■
verinós
| verinosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verinós</title>
Accessory
Etimologia: de verí 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
adjectiu
-
- Que té, que porta, verí.
- zoologia Dit de l’animal productor de substàncies tòxiques, defensives o ofensives. L’escurçó és una serp verinosa.
- aparell verinós zoologia Conjunt d’òrgans o glàndules que secreten verí o substàncies amb propietats anestèsiques.
- figuradament Malèvol, que conté irritació o mala voluntat. Una indirecta verinosa.
■
verinós
| verinosa
adjectiu Que té, que porta, verí zoologia Dit de l’animal productor de substàncies tòxiques, defensives o ofensives L’escurçó és una serp verinosa aparell verinós zoologia Conjunt d’òrgans o glàndules que secreten verí o substàncies amb propietats anestèsiques figuradament Malèvol, que conté irritació o mala voluntat Una indirecta verinosa
■
verinosament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verinosament</title>
Accessory
Etimologia: de verinós
Body
adverbi Amb verí, d’una manera verinosa.
■
verinosament
adverbi Amb verí, d’una manera verinosa
■
verinut
| verinuda
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verinut</title>
Accessory
Etimologia: de verí
Body
adjectiu dialectal Verinós.
■
verinut
| verinuda
adjectiu dialectal Verinós
■
verisme
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verisme</title>
Accessory
Etimologia: de ver
Body
-
masculí
- literatura Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del segle XIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
- música Escola musical italiana sorgida en el camp de l’òpera cap al 1890 que propugnava el realisme escènic.
■
verisme
masculí literatura Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del segle XIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès música Escola musical italiana sorgida en el camp de l’òpera cap al 1890 que propugnava el realisme escènic
■
verista
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verista</title>
Body
-
literatura i música
- adjectiu Relatiu o pertanyent al verisme.
- masculí i femení Seguidor del verisme.
■
verista
literatura i música adjectiu Relatiu o pertanyent al verisme masculí i femení Seguidor del verisme
■
veritable
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veritable</title>
Accessory
Etimologia: de veritat 1a font: s. XIX, Milà i F.
Body
-
adjectiu
- Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat. De premisses veritables s’obté una conclusió veritable.
- [generalment anteposat al nom] Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic. No és imitació: és veritable astracan. Un veritable amic.
- [usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa] Aquest nen és un veritable pallasso.
■
veritable
adjectiu Conforme a la veritat, que mereix l’assentiment pel seu caràcter de veritat De premisses veritables s’obté una conclusió veritable generalment anteposat al nom Que és real, que és allò que representa o allò que hom anomena, autèntic No és imitació és veritable astracan Un veritable amic usat per a subratllar la justesa d’una expressió comparativa Aquest nen és un veritable pallasso
■
veritablement
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veritablement</title>
Accessory
Etimologia: de veritable
Body
adverbi D’una manera veritable.
■
veritablement
adverbi D’una manera veritable
■
veritat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veritat</title>
Accessory
Etimologia: del ll. verĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
femení
-
- Conformitat d’allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat. No responc de la veritat d’aquesta notícia. La veritat d’una hipòtesi.
- Coneixença, expressió del pensament, conforme a la realitat. Ja sap la veritat. Dir la veritat. És la pura veritat.
- Idea, proposició, que no pot ésser negada racionalment. Les veritats científiques. Una veritat com una casa de pagès.
- Allò que realment és; realitat. Tant de bo aquests somnis siguin un dia veritat!
- Allò que és veritable en sentit absolut. Jo soc el camí, la veritat i la vida.
- Expressió sincera d’allò que hom sap, que hom ha presenciat, etc. Parlar amb accent de veritat.
- [generalment en pl] Allò que hom diu a altri sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., atenint-se a la realitat, sense plànyer-lo. Dient les veritats, es perden les amistats. Cantar les veritats a algú. Les veritats són amargues.
- a dir veritat Expressió usada per a reforçar una asserció que té caràcter de confessió, que corregeix o atenua una idea expressada abans o tinguda com a certa, etc. A dir veritat, jo mateix no hi confio gaire.
- de veritat locució adjectiva Expressió amb què hom remarca que una cosa és veritable, real; de debò. Un poeta de veritat.
- de veritat locució adverbial Expressió amb què hom remarca que una cosa és dita amb tot el valor que correspon a la paraula que designa, etc., que l’asserció que fa és conforme a la veritat, que parla seriosament, etc. T’ho dic de veritat.
- en veritat locució adverbial Segons la veritat, realment. En veritat, en veritat, us dic... Ell és, en veritat, un malagraït.
- ésser veritat Ésser conforme a la veritat o a la raó, ésser cert. No era veritat que plogués. És veritat: més val esperar una mica.
- és veritat que... Expressió emfàtica de caràcter correctiu o atenuatiu. És veritat que ho ignorava, però...
- la veritat és que... (o la veritat...) Expressió introductòria de significat equivalent a a dir veritat. La veritat és que som una mica covards. La veritat: no en tinc ganes.
- veritat? Expressió amb què hom demana la confirmació del que diu, l’assentiment a una demanda. No t’agrada, veritat? Veritat que ho faràs?
- filosofia La realitat en tant que es manifesta, en tant que en aquesta manifestació seva és digna de confiança i en tant que és objecte del logos (pensament i paraula) humà. Veritats transcendentals. Veritats de raó, de fet. La qüestió de la doble veritat.
- partícules elementals Nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el contenen.
■
veritat
femení Conformitat d’allò que hom pensa, que hom expressa, amb la realitat No responc de la veritat d’aquesta notícia La veritat d’una hipòtesi Coneixença, expressió del pensament, conforme a la realitat Ja sap la veritat Dir la veritat És la pura veritat Idea, proposició, que no pot ésser negada racionalment Les veritats científiques Una veritat com una casa de pagès Allò que realment és realitat Tant de bo aquests somnis siguin un dia veritat Allò que és veritable en sentit absolut Jo soc el camí, la veritat i la vida Expressió sincera d’allò que hom sap, que hom ha presenciat, etc Parlar…