Es mostren 88939 resultats

■ verjura

■ verjura

femení papereria Cadascuna de les ratlles que formen la filigrana d’un paper verjurat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verjurat
| verjurada

■ verjurat
| verjurada

adjectiu papereria Dit del paper que té una filigrana de ratlles molt primes i pròximes tallades perpendicularment per d’altres de molt més separades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verm


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verm</title>

Etimologia: del ll. vĕrmis, íd., i la seva variant del ll. vg. vermen amb un pl. vermina, -um, origen de la variant cat. ant. verme i d’altres formes 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Cuc.
  2. zoologia
    1. plural Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
    2. singular Metazou del grup dels verms.

■ verm

masculí Cuc zoologia plural Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats singular Metazou del grup dels verms
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermell1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vermell</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. vermell2
    masculí
  1. òptica Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja.
    1. Matèria colorant vermella.
    2. vermell Congo química analítica, química orgànica i colorants Colorant azoic.
    3. vermell d’alitzarina química orgànica i colorants Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina.
    4. vermell de p-nitroanilina química orgànica i colorants Colorant azoic al glaç, conegut també com a vermell para o vermell al glaç.
    5. vermell turc química orgànica i colorants Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l’alitzarina amb l’hidròxid d’alumini.



    3. Vegeu també:
    vermell2

■ vermell1

masculí òptica Color vermell, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, tocant al taronja Matèria colorant vermella vermell Congo química analítica , química orgànica i colorants Colorant azoic vermell d’alitzarina química orgànica i colorants Colorant vermell al mordent obtingut per sulfonació de l’alitzarina vermell de p -nitroanilina química orgànica i colorants Colorant azoic al glaç, conegut també com a vermell para o vermell al glaç vermell turc química orgànica i colorants Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermell2
| vermella

■ vermell2
| vermella

adjectiu Del color de la sang arterial, de les roselles Vermell de cara Tornar-se vermell Vermell com un pebrot, com un tomàquet Roent Un ferro vermell Vegeu també vermell 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermellejar

■ vermellejar

verb intransitiu Mostrar alguna cosa la seva vermellor Entre les perles, vermellejava un robí Tirar a vermell Les pomes ja vermellegen aviat seran madures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermellenc
| vermellenca

■ vermellenc
| vermellenca

adjectiu Vermellós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermellet

■ vermellet

masculí botànica Cualbra de sang de bou
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermelleta

■ vermelleta

femení botànica Cualbra de sang de bou
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermelló

■ vermelló

masculí química inorgànica Sulfur mercúric vermell, altament tòxic, de fórmula HgS Color vermell fort
Traducció