Es mostren 88939 resultats

■ vernació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernació</title>

Partició sil·làbica: ver_na_ci_ó
Etimologia: del ll. vernatio, -ōnis ‘muda de la pell de les serps a la primavera’, der. de vernare ‘ser a la primavera; reverdir, reflorir’, i aquest, de vernum ‘primavera’, que ho és de ver, íd.
femení botànica Prefoliació.

■ vernació

femení botànica Prefoliació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernacle
| vernacla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernacle</title>

Etimologia: del ll. vernacŭlus, -a, -um ‘relatiu als esclaus nascuts a casa; indígena, autòcton’, der. de verna ‘esclau nascut a casa de l’amo’, d’on ‘indígena’ 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut.
    2. llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals.
  2. masculí lingüística Llengua vernacla.

■ vernacle
| vernacla

adjectiu Relatiu o pertanyent a la contrada on hom ha nascut llengua vernacla lingüística Llengua pròpia d’una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literàriament ni per a finalitats culturals masculí lingüística Llengua vernacla
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernacular

■ vernacular

adjectiu Vernacle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernal

■ vernal

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a la primavera Solstici vernal punt vernal Punt d’intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernalització</title>

Partició sil·làbica: ver_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de vernal
femení fisiologia vegetal i agricultura Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor.

■ vernalització

femení fisiologia vegetal i agricultura Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verneda

■ verneda

femení Bosc de verns geobotànica Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vernetaire

vernetaire

adjectiu i masculí i femení antigament Vernetenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

vernetenc
| vernetenca

vernetenc
| vernetenca

adjectiu i masculí i femení De Vernet Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernier

■ vernier

masculí física i metrologia Nònius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vernís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vernís</title>

Etimologia: del b. ll. veronice, i aquest, del b. gr. Beroníkē (o Bereníkē), ciutat líbia (avui Bengasi), d’on es creia que procedien els vernissos, i aquest, probablement del sànscrit varnikã ‘pintura’ 1a font: 1249
    [plural vernissos] masculí
  1. química
    1. Substància que hom aplica a una superfície i que, en assecar-se naturalment o després de cuita en un forn, li dona brillantor i la protegeix.
    2. ceràmica Substància vitrificable transparent amb què hom recobreix les peces de ceràmica, de porcellana o de terrissa i que, després d’ésser cuita al foc, es vitrifica i adquireix una brillantor característica.
    3. indústria de pintura i vernissos Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
  2. per extensió arts gràfiques
    1. Nom que hom dona al vehicle o suport dels pigments de la tinta d’imprimir, generalment oli de llinosa.
    2. Nom donat genèricament a les substàncies que serveixen per a modificar les tintes per tal de conferir-los més brillantor, més adherència o d’altres qualitats.
  3. figuradament Capa superficial. No té sinó un vernís d’il·lustració.
  4. vernís del Japó botànica Ailant.

■ vernís

plural vernissos masculí química Substància que hom aplica a una superfície i que, en assecar-se naturalment o després de cuita en un forn, li dona brillantor i la protegeix ceràmica Substància vitrificable transparent amb què hom recobreix les peces de ceràmica, de porcellana o de terrissa i que, després d’ésser cuita al foc, es vitrifica i adquireix una brillantor característica indústria de pintura i vernissos Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire…
Informació complementària
Traducció