Es mostren 88939 resultats

■ vèrtex


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèrtex</title>

Etimologia: del ll. vertex, -ĭcis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. geometria
    1. Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc.
    2. Punt d’una corba en què aquesta es troba amb el seu eix.
    3. Punt d’un con, d’una piràmide, etc., més allunyat de la base.
    1. anatomia animal Prominència, especialment al cap (part més alta del crani) i als pulmons.
    2. antropologia física Punt craniomètric sagital situat al punt més elevat del crani quan la línia de visió és horitzontal.
    3. antropologia física Punt somàtic sagital situat en el punt més elevat del cap.
    4. zoologia Part dorsal del cap dels insectes, on s’uneixen el front i l’epicrani.
  3. arquitectura El punt més alt d’un arc.
  4. vèrtex geodèsic geodèsia Punt del terreny del qual hom ha calculat les coordenades geodèsiques amb una gran aproximació.

■ vèrtex

masculí geometria Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc Punt d’una corba en què aquesta es troba amb el seu eix Punt d’un con, d’una piràmide, etc, més allunyat de la base anatomia animal Prominència, especialment al cap part més alta del crani i als pulmons antropologia física Punt craniomètric sagital situat al punt més elevat del crani quan la línia de visió és horitzontal antropologia física Punt somàtic sagital situat en el punt més elevat del cap zoologia Part dorsal del cap dels insectes, on s’uneixen el front i l’epicrani arquitectura El…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vertical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vertical</title>

Etimologia: del ll. verticalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i femení
    1. geometria Perpendicular al pla de l’horitzó. Una recta vertical. Una vertical.
    2. vertical astronòmica (o de l’observador) astronomia Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
    3. vertical d’un astre astronomia Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat.
  2. adjectiu i femení Dit de qualsevol cosa que en la seva dimensió principal és col·locada en posició dreta. Un pal vertical. Escalar una vertical alpina.
  3. adjectiu figuradament Dit d’una organització jerarquitzada de dalt a baix, que no té en compte la base. El sindicat vertical.
  4. femení gimnàstica Exercici gimnàstic que consisteix a sostenir-se sobre una o dues mans i cap per avall mantenint l’equilibri.

■ vertical

adjectiu i femení geometria Perpendicular al pla de l’horitzó Una recta vertical Una vertical vertical astronòmica o de l’observador astronomia Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems vertical d’un astre astronomia Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat adjectiu i femení Dit de qualsevol cosa que en la seva dimensió principal és collocada en posició dreta Un pal vertical Escalar una vertical alpina adjectiu figuradament Dit d’una organització jerarquitzada de dalt a baix, que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verticalisme</title>

masculí ciències polítiques i sociologia Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme, i que enquadrava empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes.

■ verticalisme

masculí ciències polítiques i sociologia Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme, i que enquadrava empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticalitat

■ verticalitat

femení Qualitat de vertical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticalment

■ verticalment

adverbi Segons una direcció vertical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verticil</title>

Etimologia: del ll. verticillus, íd., dimin. de vertex, -ĭcis ‘vèrtex’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí botànica
  1. Conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
  2. verticil floral
    1. En les flors cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell.
    2. per extensió Nom aplicat al calze, a la corol·la, a l’androceu i al gineceu.

■ verticil

masculí botànica Conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix verticil floral En les flors cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell per extensió Nom aplicat al calze, a la corolla, a l’androceu i al gineceu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

verticil·lades


<title type="display">verticil·lades</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies constituït per arbres o arbusts, de branques solcades equisetiformes, fulles reduïdes, esquamiformes i verticil·lades, flors unisexuals i fruits en aqueni, aglomerats en con.
  2. singular Planta de l’ordre de les verticil·lades.

verticil·lades

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies monoclamídies constituït per arbres o arbusts, de branques solcades equisetiformes, fulles reduïdes, esquamiformes i verticillades, flors unisexuals i fruits en aqueni, aglomerats en con singular Planta de l’ordre de les verticillades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticil·lastre

■ verticil·lastre

masculí botànica Conjunt d’òrgans que en aparença formen un verticil Conjunt de flors que, agrupades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticil·lat
| verticil·lada

■ verticil·lat
| verticil·lada

adjectiu botànica Disposat en verticil Fulles verticillades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vertigen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vertigen</title>

Etimologia: del ll. vertīgo, -ĭnis ‘rodament; rodament de cap’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí
    1. patologia Alteració del sentit de l’equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap.
    2. hiperbòlicament Sento vertigen, quan penso en tants de diners.
  2. figuradament Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Quin vertigen l’impulsà a una aventura tan folla? El vertigen dels plaers.

■ vertigen

masculí patologia Alteració del sentit de l’equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap hiperbòlicament Sento vertigen, quan penso en tants de diners figuradament Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix Quin vertigen l’impulsà a una aventura tan folla El vertigen dels plaers
Informació complementària
Traducció