Es mostren 88953 resultats

■ vertebral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vertebral</title>

Etimologia: de vèrtebra 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu anatomia animal
  1. Relatiu o pertanyent a la vèrtebra o a les vèrtebres.
  2. columna vertebral Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres. Hom l’anomena també raquis.

■ vertebral

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la vèrtebra o a les vèrtebres columna vertebral Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres Hom l’anomena també raquis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vertebrar

■ vertebrar

verb transitiu articular 1 1 figuradament Donar consistència i estructura internes Les idees que vertebren un sistema polític
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vertebrat
| vertebrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vertebrat</title>

Etimologia: del ll. vertebratus, -a, -um, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    zoologia
  1. adjectiu Dit, convencionalment, d’un animal proveït de columna vertebral.
  2. masculí
    1. plural Embrancament de cordats que comprèn els animals amb el notocordi reemplaçat per la columna vertebral, és a dir, els mamífers, els ocells, els rèptils, els amfibis, els peixos i la superclasse dels àgnats.
    2. singular Cordat de l’embrancament dels vertebrats.

■ vertebrat
| vertebrada

zoologia adjectiu Dit, convencionalment, d’un animal proveït de columna vertebral masculí plural Embrancament de cordats que comprèn els animals amb el notocordi reemplaçat per la columna vertebral, és a dir, els mamífers, els ocells, els rèptils, els amfibis, els peixos i la superclasse dels àgnats singular Cordat de l’embrancament dels vertebrats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vertell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vertell</title>

Etimologia: del ll. vertĭcŭlus ‘petita articulació’, dimin. de vertex, -ĭcis ‘punt culminant; vèrtex’ 1a font: 1331
masculí marina, marítim Cadascuna de les petites peces esfèriques o ovoides, de fusta dura, foradades diametralment o per l’eix gran, respectivament, que, enfilades en una corda o bastard, formen el collar de raca amb què una verga és unida al seu pal.

■ vertell

masculí marina, marítim Cadascuna de les petites peces esfèriques o ovoides, de fusta dura, foradades diametralment o per l’eix gran, respectivament, que, enfilades en una corda o bastard, formen el collar de raca amb què una verga és unida al seu pal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèrtex


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèrtex</title>

Etimologia: del ll. vertex, -ĭcis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. geometria
    1. Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc.
    2. Punt d’una corba en què aquesta es troba amb el seu eix.
    3. Punt d’un con, d’una piràmide, etc., més allunyat de la base.
    1. anatomia animal Prominència, especialment al cap (part més alta del crani) i als pulmons.
    2. antropologia física Punt craniomètric sagital situat al punt més elevat del crani quan la línia de visió és horitzontal.
    3. antropologia física Punt somàtic sagital situat en el punt més elevat del cap.
    4. zoologia Part dorsal del cap dels insectes, on s’uneixen el front i l’epicrani.
  3. arquitectura El punt més alt d’un arc.
  4. vèrtex geodèsic geodèsia Punt del terreny del qual hom ha calculat les coordenades geodèsiques amb una gran aproximació.

■ vèrtex

masculí geometria Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc Punt d’una corba en què aquesta es troba amb el seu eix Punt d’un con, d’una piràmide, etc, més allunyat de la base anatomia animal Prominència, especialment al cap part més alta del crani i als pulmons antropologia física Punt craniomètric sagital situat al punt més elevat del crani quan la línia de visió és horitzontal antropologia física Punt somàtic sagital situat en el punt més elevat del cap zoologia Part dorsal del cap dels insectes, on s’uneixen el front i l’epicrani arquitectura El…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vertical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vertical</title>

Etimologia: del ll. verticalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i femení
    1. geometria Perpendicular al pla de l’horitzó. Una recta vertical. Una vertical.
    2. vertical astronòmica (o de l’observador) astronomia Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
    3. vertical d’un astre astronomia Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat.
  2. adjectiu i femení Dit de qualsevol cosa que en la seva dimensió principal és col·locada en posició dreta. Un pal vertical. Escalar una vertical alpina.
  3. adjectiu figuradament Dit d’una organització jerarquitzada de dalt a baix, que no té en compte la base. El sindicat vertical.
  4. femení gimnàstica Exercici gimnàstic que consisteix a sostenir-se sobre una o dues mans i cap per avall mantenint l’equilibri.

■ vertical

adjectiu i femení geometria Perpendicular al pla de l’horitzó Una recta vertical Una vertical vertical astronòmica o de l’observador astronomia Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems vertical d’un astre astronomia Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat adjectiu i femení Dit de qualsevol cosa que en la seva dimensió principal és collocada en posició dreta Un pal vertical Escalar una vertical alpina adjectiu figuradament Dit d’una organització jerarquitzada de dalt a baix, que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verticalisme</title>

masculí ciències polítiques i sociologia Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme, i que enquadrava empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes.

■ verticalisme

masculí ciències polítiques i sociologia Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme, i que enquadrava empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticalitat

■ verticalitat

femení Qualitat de vertical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticalment

■ verticalment

adverbi Segons una direcció vertical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verticil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verticil</title>

Etimologia: del ll. verticillus, íd., dimin. de vertex, -ĭcis ‘vèrtex’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí botànica
  1. Conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
  2. verticil floral
    1. En les flors cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell.
    2. per extensió Nom aplicat al calze, a la corol·la, a l’androceu i al gineceu.

■ verticil

masculí botànica Conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix verticil floral En les flors cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell per extensió Nom aplicat al calze, a la corolla, a l’androceu i al gineceu
Traducció