Es mostren 88940 resultats

■ vesar

■ vesar

verb transitiu Avesar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesc</title>

Etimologia: del ll. vĭscum, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. botànica Subarbust dioic hemiparàsit de la família de les lorantàcies (Viscum album), de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axil·lars i fruits en baia arrodonida.
  2. Matèria apegalosa treta del vesc, que serveix per a enganxar.

■ vesc

masculí botànica Subarbust dioic hemiparàsit de la família de les lorantàcies Viscum album , de fulles oposades, oblongues i groguenques, flors groguenques en glomèruls cimosos axillars i fruits en baia arrodonida Matèria apegalosa treta del vesc, que serveix per a enganxar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vescomtal

■ vescomtal

adjectiu Relatiu o pertanyent a un vescomte o a un vescomtat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vescomtat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vescomtat</title>

Etimologia: del b. ll. vicecomitatus, íd. 1a font: 1278
    masculí
  1. Títol, dignitat o ofici d’un vescomte.
  2. història
    1. Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte.
    2. vescomtat previ Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.

■ vescomtat

masculí Títol, dignitat o ofici d’un vescomte història Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte vescomtat previ Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancellat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vescomte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vescomte</title>

Homòfon: bescompte
Etimologia: del b. ll. vicecomes, -ĭtis, íd. 1a font: 1244
    masculí
  1. Persona que posseeix el títol nobiliari de vescomte.
  2. història A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte.
  3. Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte.

■ vescomte

masculí Persona que posseeix el títol nobiliari de vescomte història A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vescomtessa

■ vescomtessa

femení Dona revestida de la dignitat o del títol de vescomte Muller d’un vescomte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vescós
| vescosa

■ vescós
| vescosa

adjectiu Apegalós com el vesc viscós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesí
| vesina

■ vesí
| vesina

adjectiu i masculí i femení dialectal Veí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesicació

■ vesicació

femení patologia Producció de butllofes a la pell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesical

■ vesical

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la veixiga o bufeta
Traducció