Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88959 resultats

■ vescomtal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vescomtal</title>

Etimologia: del b. ll. vicecomitalis, íd.

adjectiu Relatiu o pertanyent a un vescomte o a un vescomtat.

■ vescomtal

adjectiu Relatiu o pertanyent a un vescomte o a un vescomtat

■ vescomtat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vescomtat</title>

Etimologia: del b. ll. vicecomitatus, íd. 1a font: 1278

masculí

Títol, dignitat o ofici d’un vescomte.
història
1. Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte.
2. vescomtat previ Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.

■ vescomtat

masculí Títol, dignitat o ofici d’un vescomte història Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte vescomtat previ Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancellat

■ vescomte

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vescomte</title>

Homòfon: bescompte
Etimologia: del b. ll. vicecomes, -ĭtis, íd. 1a font: 1244

masculí

Persona que posseeix el títol nobiliari de vescomte.
història A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte.
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte.

■ vescomte

masculí Persona que posseeix el títol nobiliari de vescomte història A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte

■ vescomtessa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vescomtessa</title>

Etimologia: del b. ll. vicecomitissa, íd.

femení

Dona revestida de la dignitat o del títol de vescomte.
Muller d’un vescomte.

■ vescomtessa

femení Dona revestida de la dignitat o del títol de vescomte Muller d’un vescomte

■ vescós

| vescosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vescós</title>

Homòfon: bascós

adjectiu Apegalós com el vesc; viscós.

■ vescós

| vescosa

adjectiu Apegalós com el vesc viscós

■ vesí

| vesina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesí</title>

Etimologia: variant de veí

adjectiu i masculí i femení dialectal Veí.

■ vesí

| vesina

adjectiu i masculí i femení dialectal Veí

■ vesicació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesicació</title>

Partició sil·làbica: ve_si_ca_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. vesicare ‘fer butllofes’ 1a font: 1839, DLab.

femení patologia Producció de butllofes a la pell.

■ vesicació

femení patologia Producció de butllofes a la pell

■ vesical

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesical</title>

Etimologia: del ll. vesicalis, íd.

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la veixiga o bufeta.

■ vesical

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la veixiga o bufeta

■ vesicant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesicant</title>

Etimologia: del ll. vesicans, -ntis, participi pres. de vesicare ‘fer butllofes’

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que produeix butllofes a la pell.

■ vesicant

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que produeix butllofes a la pell

■ vesicatori

| vesicatòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesicatori</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. vesicare ‘fer butllofes’

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Vesicant.

■ vesicatori

| vesicatòria

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Vesicant