Es mostren 88959 resultats

■ vesico-

■ vesico-

Forma prefixada del mot llatí vesica , que significa ‘veixiga’, ‘bufeta’ Ex vesicorectal, vesicotomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesícula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesícula</title>

Etimologia: del ll. vesicŭla ‘bufeta; butllofa’
    femení
  1. anatomia Òrgan en forma de cavitat o de sac.
  2. anatomia animal
    1. Bufeta petita.
    2. vesícula biliar Bufeta biliar.
    3. vesícula de Polli Cadascuna de les petites dilatacions que, en nombre de quatre, sorgeixen del canal anular de l’aparell ambulacral de tots els equinoderms, llevat dels crinoïdeus.
    4. vesícula encefàlica embriologia Cadascuna de les cavitats que presenta el tub nerviós dels cordats en el decurs del desenvolupament embrionari.
    5. vesícula natatòria Bufeta natatòria.
    6. vesícula seminal Part de l’aparell reproductor masculí de gairebé tots els animals pluricel·lulars triploblàstics on són emmagatzemats els espermatozoides i on es produeix el semen.
  3. botànica
    1. En els teixits vegetals, petita cavitat plena d’humor o d’aire.
    2. vesícula aerífera Cadascuna de les protuberàncies vesiculars que presenten els grans de pol·len de moltes coníferes i que faciliten llur dispersió pel vent.
    3. vesícula aerífera Aerocist.
  4. patologia Butllofa.

■ vesícula

femení anatomia Òrgan en forma de cavitat o de sac anatomia animal Bufeta petita vesícula biliar Bufeta biliar vesícula de Polli Cadascuna de les petites dilatacions que, en nombre de quatre, sorgeixen del canal anular de l’aparell ambulacral de tots els equinoderms, llevat dels crinoïdeus vesícula encefàlica embriologia Cadascuna de les cavitats que presenta el tub nerviós dels cordats en el decurs del desenvolupament embrionari vesícula natatòria Bufeta natatòria vesícula seminal Part de l’aparell reproductor masculí de gairebé tots els animals pluricellulars triploblàstics on són…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesicular

■ vesicular

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la vesícula Que té forma de vesícula Compost de vesícules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vesiculitis

vesiculitis

femení patologia Inflamació de les vesícules seminals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesiculoarbuscular

■ vesiculoarbuscular

adjectiu botànica Dit de les micorrizes que presenten hifes que penetren en les cèllules de l’arrel, on formen vesícules i arbuscles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesiculós
| vesiculosa

■ vesiculós
| vesiculosa

adjectiu anatomia Que presenta vesícules Inflat en forma de vesícula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vespa</title>

Etimologia: del ll. vĕspa, íd. 1a font: c. 1300
    femení
  1. entomologia
    1. Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies. La vespa comuna (o simplement vespa) correspon a les espècies Vespa germanica i Polistes gallicus, caracteritzades per llur coloració aposemàtica a base de bandes negres alternades amb altres de grogues i pel fet que llurs fiblades, molt doloroses, no comporten la mort de l’animal, com s’esdevé en les abelles.
    2. vespa de galet Escòlia.
    3. vespa terrissaire Èumenes.
  2. figuradament Persona astuta, múrria.

■ vespa

femení entomologia Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespa germanica i Polistes gallicus , caracteritzades per llur coloració aposemàtica a base de bandes negres alternades amb altres de grogues i pel fet que llurs fiblades, molt doloroses, no comporten la mort de l’animal, com s’esdevé en les abelles vespa de galet Escòlia vespa terrissaire Èumenes figuradament Persona astuta, múrria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vespellenc
| vespellenca

vespellenc
| vespellenca

adjectiu i masculí i femení De Vespella de Gaià Tarragonès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesper


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vesper</title>

Etimologia: de vespa 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. entomologia
    1. Niu d’una colònia de vespes.
    2. Munió de vespes.
    3. vesper d’olla Vesper fet sota terra.
  2. figuradament
    1. Munió de persones o coses perilloses en algun concepte.
    2. Afer complicat i perillós, situació difícil.
    3. encendre (o punyir) el vesper Provocar baralles o conflictes.
  3. patologia Àntrax.

■ vesper

masculí entomologia Niu d’una colònia de vespes Munió de vespes vesper d’olla Vesper fet sota terra figuradament Munió de persones o coses perilloses en algun concepte Afer complicat i perillós, situació difícil encendre o punyir el vesper Provocar baralles o conflictes patologia Àntrax
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespertí
| vespertina

■ vespertí
| vespertina

adjectiu Relatiu o pertanyent al vespre Crepuscle vespertí ofici vespertí litúrgia Vespres
Informació complementària
Traducció