Es mostren 88959 resultats

■ vespertiliònids

■ vespertiliònids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, a la qual pertanyen el 75% de les ratapinyades europees singular Mamífer de la família dels vespertiliònids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vèspids


<title type="display">vèspids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de colors vius, generalment grocs i negres, algunes espècies de la qual, com les vespes, presenten organització social.
  2. singular Insecte de la família dels vèspids.

vèspids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de colors vius, generalment grocs i negres, algunes espècies de la qual, com les vespes, presenten organització social singular Insecte de la família dels vèspids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vespista

vespista

masculí i femení Escuterista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vespra</title>

Homòfon: vespre
Etimologia: del ll. vĕspĕra ‘vespre’, fem. substantivat de vesper, -a, -um ‘relatiu al caient del dia’ 1a font: 1250
    femení litúrgia
  1. vigília 3 1.
  2. plural
    1. Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre.
    2. Hora en què se solen cantar les vespres. Arribà entre nona i vespres.

■ vespra

femení litúrgia vigília 3 1 plural Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre Hora en què se solen cantar les vespres Arribà entre nona i vespres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesprada

■ vesprada

femení Darreres hores de la tarda, incloent-hi el crepuscle vespertí dialectal Tarda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespral

■ vespral

adjectiu Relatiu o pertanyent al vespre, a la vespra o a les vespres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vespre

■ vespre

masculí Primeres hores de la nit fer-se vespre Fer-se fosc, fer-se de nit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesprejar

■ vesprejar

verb intransitiu Fer-se vespre, fer-se fosc S’anà enfosquint, enfosquint, com si vespregés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesquercí

■ vesquercí

masculí botànica vesc 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vessa

■ vessa

femení dialectal Peresa